L’Espai Capgròs presenta, durant el mes de febrer, l’exposició de dibuixos de l’artista mataroní Josep Maria Gomis. Per a aquest artsta el dibuix és la base de totes les disciplines artístiques i, sense dubtar-ne, de l’escultura.
Acostumats a la vessant escultòrica de Gomis, sobta una mostra en la qual el dibuix passa a un primer pla. No estem parlant d’esbossos o apunts sinó d’obres acabades que destaquen per la seva subtilesa i, sobretot, per la gran dosi de sensibilitat en l’execució final.
Gomis es troba al davant amb el dilema de superar academicismes o formulismes típics en el món del dibuix. Ho fa i amb nota alta, els seus nus són quelcom més que nus, són figures sensibles, disposades a fer reflexionar sobre la lleugeresa del ser humà.
Una de les virtuts de Josep Maria Gomis és humanitzar la figura femenina. Recordem que el risc de la representació del nu femení és que es contempli en la seva concepció més eròtica i es descuidin interioritats, emocions, sensacions. No és així, Gomis aconsegueix un dibuix íntim, proper i seductor.
Ajudat pels colors terrosos l’espectador s’endinsa en les seves obres. Els seus dibuixos de traços ràpids i enèrgics posen en solfa una reflexió del que és la vida, el pas del temps però també de la bellesa més filosòfica. Gomis dóna una lliçó amb aquesta exposició de la importància que té en el món de l’Art el dibuix. Esdevé font, partença i principi de les creacions pictòriques, escultòriques, arquitectòniques, etc., però també pot ser per si mateix Art en majúscules. Aquest és el punt on ha arribat el nostre artista, després de notables experimentacions ara si sent còmode.
