Els que per motius laborals, professionals o docents seguim el món de l’art ens adonem que, en l’àmbit de preus, està tocant fons.
No és una frase apocalíptica, és el resultat de l’anomenada crisi econòmica, que encara cueteja en el mercat artístic. Hi ha, evidentment, les vaques sagrades que sempre pugen de cotització i preu de venda en les sales de subhastes més prestigioses del món.
Tot i així està succeint una davallada important dels preus dels artistes de segona i tercera fila. Quin és el motiu? La gran quantitat d’obres d’art que es poden trobar actualment.
El senyor Adam Smith parlava del capitalisme i la seva famosa llei de l’oferta i la demanda. Per resumir tot plegat, hi ha una gran quantitat d’oferta artística que ajuda a abaratir els preus de la mateixa.
Traient conclusions és un bon moment per comprar però no per vendre. Hi ha munts de dibuixos, litografies, gravats, olis, aquarel·les, tècniques mixtes, etc., d’autors més o menys coneguts esperant comprador.
Algú parla de fortunes familiars ensorrades per la crisi, altres que els nostres joves no col·leccionen art: no tenen espai ni diners per fer-ho. La veritat és que sigui quina sigui la raó hi ha munts d’ofertes engrescadores en mercats d’encants, sales de subhastes, galeries d’art, etc.
Potser és el moment d’invertir, potser ho és. Potser en un futur hi haurà menys oferta, potser. Potser els preus es recuperaran en un futur, hi ha força possibilitats. El temps ens ajudarà a analitzar amb més detall aquest moment i la seva incidència en el camp artístic.
