El passat divendres, el cantautor brasiler Chico Cesar es va acostar a Mataró per oferir davant una sala Clap amb un gran aspecte un recital de música brasilera de la més genuïna. El cantautor, que amb sis anys ha vist com passava de no tenir repercussió a l’estrellat al Brasil innovava a l’hora de presentar-se davant la seva claca i ho feia en solitari, de forma acústica, cosa que no li va restar potencial a l’hora d’encandilar.
Constant connexió amb el públic
Chico Cesar va apostar sobre segur obrint el recital amb dos cançons del seu dis més conegut. El segon tema fou Mama Africa, el seu tema més conegut que va servir per establir una connexió infal·lible entre artista i públic que ja no es trencaria en tota la nit. El brasiler, constant a l’hora de matisar amb diferents tons de veu les excel·lents melodies que d’una guitarra elèctrica estrambòtica sortien, va cercar en tot moment la complicitat de l’auditori que corejava el que calgués a fi i efecte que cada cançó s’eternitzés.
Varietat i tancament per la porta gran
Si alguna cosa se li ha d’agrair a Chico Cesar és que divendres fes un repàs de tota la seva variabilitat estilística amb diferents cançons de diferents ritmes i diverses connotacions. A pesar de l’aparent vulnerabilitat i monotonia que pot patir un cantautor dalt l’escenari, el brasiler va saber intercalar amb encert bases de rumba, soul, salsa... tot el que es pot compendre en l’apasionant món musical brasiler.
Finalment i després de l’espantada de rigor de l’artista, el bis va acabar d’enaltir la nit a la categoria de gran vetllada amb una repetició excelsa de Mama Africa, una part amb guitarra espanyola molt d’agrair, una rumba que va fer aixecar de la cadira tot el públic i els cors d’una audiència que, en cloure el concert, sols podia retornar-li al Chico el que es mereix i es va guanyar. Moltes gràcies Chico Cesar, fins la pròxima i “obligado”.
