Una de les sàvies decisions del consistori municipal ha estat integrar dins l’estructura de l’Ajuntament els anomenats instituts municipals, anteriorment organismes autònoms. Acció cultural, Educació, Esports i Promoció Econòmica es sumen a aquesta iniciativa.Simplement és el fet de sumar per què a la fi i al cap el que es cerca és una estructura organitzativa municipal de caràcter transversal, o el que s’entén per sistema horitzontal.Pot semblar tot plegat molt teòric, l’objectiu és el treball en equip, fer projectes comuns, la transversalitat, la polivalència, rendibilitzar costos i recursos que, en gran mesura, assumeix el ciutadà.
No m’afegeixo, amb aquestes paraules, a eliminar recursos humans, sinó a optimitzar i posar organitzativament parlant, allà on calen.En el cas de l’IMAC, potser es traurà més rendiment de la seva organització, gestió i administració; eliminant poders i contrapoders, o capelles i capelletes, que no ajudaven precisament a tenir una línia sostenible de projectes i equipaments.Estem en una època de crisi econòmica que ens ha de servir per replantejar algunes polítiques públiques, fetes sense criteris de sostenibilitat i anàlisi del que necessita el territori, en temps de “vaques grasses”.
