Cada any quan es presenta el cartell de les Santes la polèmica està servida. Les etiquetes es succeeixen una rera l’altra: modernista, noucentista i els més agosarats avantguardista.
Hi ha gustos i opinions per a tot. L’obra d’Àgapit Borràs (Mataró, 1941) no s’escapa de la lluita entre admiradors i detractors. La seva és una obra on el clar referent són les santes Juliana i Semproniana.
Borràs, gran coneixedor del nostre patrimoni, juga amb la filosa de la casa Coll i Regàs. Aquesta es converteix en cadascuna de les santes.Els colors, el groc i negre mataroní, o el vermell de la festa i la rauxa, esdevenen més elements de bon dissenyador que no pas d’artista.
L’espart del cabell de les Santes, aquest producte estretament lligat a la nostra terra, i integrat en l’obra com si fos un collage, dóna un contrapunt al seu treball, donant un to menys petri, menys fred.
Si el concepte de mediterraneïtat el lliguem a passar-ho bé, llums i alegria l’obra d’aquest arquitecte i urbanista ens pot decepcionar però si per un altre costat l’associem a equilibri, ordre i mesura, com ho feien els nostres avantpassats els clàssics, ens sentirem còmodes amb el seu treball.
