Esgotat en moltes zones del nostre país, el model de turisme de sol i platja, es busquen noves alternatives per dignificar el turisme. Hom parla de qualitat per damunt de quantitat. Aquí és on neix l’oportunitat del Turisme Cultural.L’Organització Mundial del Turisme (OMT) el defineix com “la immersió en la història natural, el patrimoni humà i cultural, les arts i la filosofia, i les institucions d’altres països o regions”.
Es mouen dues xifres estadísticament: hi ha un 15% de turisme cultural al món (comptant aquells que fan viatges motivats per la cultura), o un 37% de turisme cultural al món (si comptem aquells que fan si més no una visita cultural en els seus desplaçaments).Avui en dia és una aposta de futur en creixement. Si es parla del turisme com a activitat econòmica, i de la cultura com a activitat de preservació, posada en valor i difusió del nostre patrimoni, s’entra en conflicte.Aquesta interacció gira entorn dels conceptes de sostenibilitat i capacitat de càrrega. Quants conjunts patrimonials estan en perill pel turisme massiu i mal gestionat?El Turisme Cultural aposta per un model que beneficiï ambdues parts. Què per un cantó pugui ser un motor de desenvolupament local, regional o territorial i per l’altre redueixi al mínim les conseqüències negatives en el medi ambient i el patrimoni cultural.Exemples com l’Alhambra de Granada han posat fil i agulla al tema. El seu Patronat ha fet estudis del nombre màxim de turistes que poden albergar les seves instal·lacions. Amb això es guanya una visita de qualitat i per una altra banda que no es malmetin els seus espais. La Pedrera de Barcelona s’està replantejant seguir aquest model.
