L’Ateneu Caixa Laietana presenta, del 10 d’abril a l’1 de maig de 2008, l’exposició Retorn a la natura de l’artista mataronina Marta Duran. Amb aquesta mostra s’inaugura el nou espai d’art que s’allotja a l’antiga sala multimèdia.L’any passat els que vàrem poder veure la seva obra, a la Galeria Comas de Barcelona, vam gaudir del treball ben fet i, sobretot, d’una artista de cap a peus. No en va, la Marta es comença a moure per circuits artístics de gran renom.Hi havia el dubte si el llistó continuaria essent tan elevat. Aquells que frisàvem per veure les seves teles, a la nostra ciutat, no ens hem quedat indiferents, ans al contrari els seus quadres ens tornen a mostrar una artista amb talent i amb un grau de maduresa artística del tot exquisit.Cadascuna de les seves pintures, la majoria olis sobre tela, ens fan paladejar una natura que esdevé centre d’atenció, alhora ens fa partíceps de tot allò que li suggereix. Dir que és una explosió per als sentits de colors, de llums, d’olors, de sentiments, etc., pot semblar massa reiteratiu, però és així. És en els formats grans que es veu la mestria de la Marta per crear atmosferes, per introduir-nos dins d’aquests paisatges. Amb una taca propera al postimpressionisme ens endinsa i ens fa viure la força de la natura. Potser el missatge és que continuem essent petits davant la majestuositat de la natura i sobretot que la respectem...Picasso un cop digué: “un pintor és un home que pinta allò que ven, un artista, en canvi, és un home que ven el que pinta”... La Marta Duran estaria en aquesta segona categoria. Marta Duran
És en els formats grans que es veu la mestria de la Marta Duran per crear atmosferes, per introduir-nos dins dels seus paisatges
L’Ateneu Caixa Laietana presenta, del 10 d’abril a l’1 de maig de 2008, l’exposició Retorn a la natura de l’artista mataronina Marta Duran. Amb aquesta mostra s’inaugura el nou espai d’art que s’allotja a l’antiga sala multimèdia.L’any passat els que vàrem poder veure la seva obra, a la Galeria Comas de Barcelona, vam gaudir del treball ben fet i, sobretot, d’una artista de cap a peus. No en va, la Marta es comença a moure per circuits artístics de gran renom.Hi havia el dubte si el llistó continuaria essent tan elevat. Aquells que frisàvem per veure les seves teles, a la nostra ciutat, no ens hem quedat indiferents, ans al contrari els seus quadres ens tornen a mostrar una artista amb talent i amb un grau de maduresa artística del tot exquisit.Cadascuna de les seves pintures, la majoria olis sobre tela, ens fan paladejar una natura que esdevé centre d’atenció, alhora ens fa partíceps de tot allò que li suggereix. Dir que és una explosió per als sentits de colors, de llums, d’olors, de sentiments, etc., pot semblar massa reiteratiu, però és així. És en els formats grans que es veu la mestria de la Marta per crear atmosferes, per introduir-nos dins d’aquests paisatges. Amb una taca propera al postimpressionisme ens endinsa i ens fa viure la força de la natura. Potser el missatge és que continuem essent petits davant la majestuositat de la natura i sobretot que la respectem...Picasso un cop digué: “un pintor és un home que pinta allò que ven, un artista, en canvi, és un home que ven el que pinta”... La Marta Duran estaria en aquesta segona categoria. 
