…Joaquín Torres-García

Aquest estiu,  després d’un merescut descans en acabar el Camí de San­tiago,  vaig conèixer l’obra de Joaquín Torres-García al Museu de Pontevedra. Va ser per casualitat que vaig conèixer la seva amistat i relació amb un altre pintor uruguaià com era Rafael Barrades.La veritat és que era un gran desconeixedor de l’obra de Torres-García, tot i la seva vinculació amb la nostra ciutat. Des de llavors he tingut una enorme admiració per aquest artista uruguaià que elabora el seu llenguatge artístic servint-se de la geometria, l’estructura, el constructivisme, l’arquitectura, el text, una iconografia en la que trobem rellotges, vaixells, trens, estacions, ciutats en moviment, etc..Joaquín Torres-García (Montevideo, 1874-1949) és recordat per la seva relació amb Mataró. L’exposició que aquest cap de setmana finalitza al Museu de Mataró i Can Palauet titulada Torres-García, darrere la màscara constructiva demostra la importància que va tenir la nostra ciutat en la vida d’aquest pintor uruguaià.La vessant més primitivista és la que es presenta en un total de 72 obres d’una selecció d’olis, fustes i dibuixos realitzats entre 1924 i 1945. Nova York, París, Madrid i Montevideo són les ciutats en les que es trobava, en aquells moments, Torres-García. Joaquín Torres-García va ser un dels referents del noucentisme català, més tard es lligava a les avantguardes del moment. Tota aquesta inquietud interior també bevia de les fonts primitives etrusques, egípcies, tribals, precolombines, etc.., que conjuminava perfectament en les seves pintures.Segurament una de les millors exposicions que hagi acollit la nostra ciutat. S’ha de donar les gràcies a l’associació Sant Lluc per l’Art i la Fundació Caixa Girona, per què hagi pogut arribar a la nostra ciutat. La mateixa ha d’esperonar les autoritats polítiques culturals a no baixar els nivells de qualitat de les exposicions a Mataró.