El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres presenta en la sala polivalent, del 4 al 27 de juliol de 2008, l’exposició de l’artista igualadí Ramon Enrich. L’acte d’inauguració que es celebrarà a les 18:30 hores comptarà amb la presència del publicista Lluís Bassat que introduirà l’obra d’Enrich.Ramón Enrich (Igualada-1968) pinta paisatges urbans i rurals, impregnats d’una intensa i clara llum obliqua, que dóna un fort relleu als elements arquitectònics que són la base de les seves composicions. La perspectiva, la riquesa cromàtica, la ironia d’aquests espais rurals i urbans exempts de figures humanes, presenten un escenari per una història que ha d’esdevenir. Aquest pintor i gravador combina des de fa anys la passió per l’art, la tipografia i l’arquitectura. Amb una pintura que cerca la simplificació i la clarificació formal es mostra proper a l’espectador, segons ell: “és com si busqués una idea més entenedora d’aquest escenari complex”.Hi ha quelcom de poètic en les seves obres, Enrich veu el fet de pintar com la desconnexió entre un món real en el que vivim i el de la plasticitat que ens permet experimentar, acolorir al nostre gust i possiblement somiar en móns imaginaris i històries per construir.Al llarg de la seva trajectòria ha estat reconegut en diverses ocasions i les seves obres s’exposen en galeries de Paris, Lisboa, Nova York, Brussel·les, Amsterdam o Hong Kong, entre d’altres. Sobre la seva obra han escrit personatges com David Hockney, Quim Monzó, Lluís Pasqual, Pierre Jaccaud, Daniel Giralt Miracle, Narcís Comadira o Luis Eduardo Aute. Els seus projectes més recents l’han portat a treballar amb David Carson, Lluís Bassat o Ferran Adrià. …Ramon Enrich
El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres presenta en la sala polivalent, del 4 al 27 de juliol de 2008, l’exposició de l’artista igualadí Ramon Enrich. L’acte d’inauguració que es celebrarà a les 18:30 hores comptarà amb la presència del publicista Lluís Bassat que introduirà l’obra d’Enrich.Ramón Enrich (Igualada-1968) pinta paisatges urbans i rurals, impregnats d’una intensa i clara llum obliqua, que dóna un fort relleu als elements arquitectònics que són la base de les seves composicions. La perspectiva, la riquesa cromàtica, la ironia d’aquests espais rurals i urbans exempts de figures humanes, presenten un escenari per una història que ha d’esdevenir. Aquest pintor i gravador combina des de fa anys la passió per l’art, la tipografia i l’arquitectura. Amb una pintura que cerca la simplificació i la clarificació formal es mostra proper a l’espectador, segons ell: “és com si busqués una idea més entenedora d’aquest escenari complex”.Hi ha quelcom de poètic en les seves obres, Enrich veu el fet de pintar com la desconnexió entre un món real en el que vivim i el de la plasticitat que ens permet experimentar, acolorir al nostre gust i possiblement somiar en móns imaginaris i històries per construir.Al llarg de la seva trajectòria ha estat reconegut en diverses ocasions i les seves obres s’exposen en galeries de Paris, Lisboa, Nova York, Brussel·les, Amsterdam o Hong Kong, entre d’altres. Sobre la seva obra han escrit personatges com David Hockney, Quim Monzó, Lluís Pasqual, Pierre Jaccaud, Daniel Giralt Miracle, Narcís Comadira o Luis Eduardo Aute. Els seus projectes més recents l’han portat a treballar amb David Carson, Lluís Bassat o Ferran Adrià. 
