Can Fabregas i de Caralt

Quan hi ha temes que es repeteixen continuadament i no es troben solucions satisfactòries vol dir que el problema no s’ha resolt. Aquest és el cas de la fàbrica Can Fàbregas i de Caralt.Tot i que el consistori mataroní ha decidit canviar l’emplaçament de tot l’edifici, -la qual cosa descontextualit­za el marc i el lloc d’origen-, també se li pot afegir el risc que comporta el desmuntatge i posterior muntatge d’un trencaclosques que rarament es preservarà intacte.Una despesa, que hom pensaria del tot innecessària, si no és per tot el seguit d’interessos econòmics i comercials que es troben pel mig. Conservar el nostre patrimoni, tot i parlar d’una farinera, no hauria de ser moneda de canvi per..., la manca de sensibilitat de les autoritats municipals en matèria patrimonial cada cop és més latent.Hi ha massa temes que s’eternitzen, com el futur museu del tèxtil, massa promeses i projectes que no es porten a terme en el temps previst, i un gran nombre d’entitats que no satisfan els interessos de la ciutat, com és el cas de Can Xalant i d’altres que viuen en un trist anonimat.Molt hauran de canviar les coses, tot i que s’han fet petits intents, en termes culturals i patrimonials perquè es prengui a la nostra ciutat, en aquests temes, amb una certa seriositat. La gent clama però no se l’escolta...No cal agafar com a referent Barcelona, però sí ciutats no gaire llunyanes com Sabadell, Terrassa, Granollers o Girona per fer-nos una mica la idea de que es pot treballar en pro de la cultura i el patrimoni i que, alhora, el ciutadà rebi un feedback positiu.