Un mandala tibetà contenint el títol i l’imponent nom del Dalai Lama és el que ens dóna la benvinguda en aquesta nova publicació d’Ediciones Martínez Roca: ‘El corazón de la meditación’.

Començaré pel final per donar una advertència al lector d’aquesta crítica. A l’acabar ‘La vida secreta de los árboles’ t’envaeix tal sentiment de culpabilitat per la impressió del llibre que tens a les mans que no saps si ha valgut la pena o no llegir-ho.

A la foscor d’un bar on l’única llum és la despresa per la inesgotable i brillant cervesa, Carlos Salem és capaç de crear universos, trames, històries que provoquen cares de satisfacció.

Observar-ho tot i distorsionar allò que s’ha vist. Jean Ferry, pujat a la nau del surrealisme, va saber convertir-ho tot en fantasia, transportar-ho a la part superior que mirava des dels núvols la realitat: el surrealisme.

Llegir a Vila-Matas és ser amb ell un temps, el temps que dura la teva lectura. Trencant els límits i fusionant literatura amb vida, trobem a l’escriptor barcelonès sempre present a les seves lletres, com si estigués parlant directament amb tu, com si fos un vis a vis entre ell i tu: el lector.

Març comença impulsant somriures a tots el amants de la prosa poètica que governa Murakami amb mestria. I això és gràcies a Tusquets Editores i la publicació de la col·lecció de relats de l’escriptor japonès ‘El elefante desaparece’.

‘El viajero de Altruria’ és la joia escrita per l’intel·lectual i aclamat escriptor del segle XIX William Dean Howells i publicada a Espanya recentment per Tropo Editores.

Qui és poeta neix, viu i mor sent-ho. És una marca que acompanya tota la vida i que impregna tot el que es toca, encara que s’intenti evitar. ‘Un ojo siempre parpadea’ és poesia disfressada de relat.

Poc és tan còmode i accessible per a viure altres realitats com ho és un llibre. A ‘Después de la nieve’ (Finalista Premi Desnivel 2015), del que parlo avui, Ricardo Martínez Llorca ens porta de la mà – mai millor dit, ja que ell és el narrador – per un passeig esclaridor al voltant de la vida d’un estrany a la vegada que respectat escalador: Carlos Marín.

Avui parlo del nou llibre publicat per Anagrama d’una escriptora que molts han titllat ja com la revelació d’aquest últim any: Sara Mesa. ‘Mala letra’ és una recopilació d’onze relats que agafa el títol d’un d’ells, al qual l’autora narra els problemes a la seva infància quan al col·legi volien que canviés la forma d’escriure. La forma en el seu caràcter més literal, perquè la narrativa de Sara Mesa aclapara i omple de ganes de seguir llegint.