Observar-ho tot i distorsionar allò que s’ha vist. Jean Ferry, pujat a la nau del surrealisme, va saber convertir-ho tot en fantasia, transportar-ho a la part superior que mirava des dels núvols la realitat: el surrealisme.
Avui parlo de ‘El maquinista y otros cuentos’, la recopilació de relats que Malpaso Editores ha publicat recentment sobre l’escriptor francés.
André Breton va quedar sorprès per ‘El tigre mundano’, un dels relats que composen aquest llibre i on es veu la llança constant de Ferry cap a la humanitat i la seva inconsciència amb la vida. Amb un compromís carregat d’ironia i sarcasme, Jean Ferry aconsegueix narrar d’una manera amena i carregada de fantasia tot allò que l’ésser humà realitza sense parar-se a pensar què és el que realment està fent.
I així, gairebé sense adonar-nos, ens colpegem a nosaltres mateixos llegint relats en els que, per exemple, la gent aplaudeix a un tigre que és obligat a semblar humà sobre un escenari per al goig de la gent; o bé on comprovem com de cecs estem davant el desproveïment d’allò tradicional i autòcton a mans de la industrialització i el progrés; o la busca de raons i sortides constant per part nostre – els humans – sense percebre que en ocasions el millor és deixar-se emportar i esperar el que vindrà.
‘El tigre mundando’, Homenaje a Baedeker’, ‘Robinson’ o ‘Rapa Nui’ són alguns dels relats que, sota la màscara d’innocència, amaguen una ironia i unes sacsejades que apareixen després de la lectura.
‘El maquinista’, ‘Al borde del llanto’ o ‘En las fronteras de la escayola’, són alguns altres dels relats imperdibles d’un llibre que es llegeix molt ràpidament, que proporciona també al lector una olor encantadora de les seves pàgines i que es tanca amb uns ‘Textos dispersos’ que portaran al lector a aquell cercle ple de ments obertes i fortament disperses que era el de tots els que van lluitar per separar-se del raciocini de l’època.
En aquest cas, les digressions d’un dels components del famós Col·legi de Patafísica: el gran Jean Ferry.
