Aquest haurà estat el primer mandat sencer de José Manuel López com a cap del grup municipal del Partit Popular a Mataró. L’anterior va acabar amb la dimissió dels altres tres regidors que l’integraven –tots, excepte ell- per greus desavinences internes: sis mesos abans de les eleccions, Paulí Mojedano va fer efectiva la seva marxa i els populars es van trobar sense possibilitat d’obrir un procés de renovació.
L’elecció d’urgència no podia ser altra que la de José Manuel López, regidor des de 2003, representant del sector més conservador i espanyolista del PP local, però amb unes excel·lents relacions personals amb els seus oponents polítics. Ara, després de quatre anys d’assossegada vida interna en el si del partit, José Manuel López González (Mataró, 1965) es disposa a encapçalar de nou la llista en un moment especialment convuls per al PP en l’àmbit català i estatal.
El desig de canvi expressat pels mataronins en la primera posició de CiU en el rànquing electoral de maig de 2011 en detriment del PSC va fer pensar als populars que serien claus en el primer govern municipal no d’esquerres en 32 anys de democràcia, malgrat que la suma de CiU i PP no arribava a la majoria absoluta. I l’alcalde Mora, dins la lògica del Pacte de Ciutat entre CiU, PP i PSC que va preconitzar els primers mesos del mandat, va arribar a signar –de forma secreta- un pacte amb els populars, que no es va portar a la pràctica. El trencament d’aquest no-nat govern i el perfil nítidament independentista del govern municipal van anar allunyant el PP d’aquest paper inicial. “El govern municipal ha viscut gairebé tres anys embolicat amb la bandera, sense prendre decisions claus per a la ciutat i seguint les petjades dels anteriors tripartits, respecte dels quals no hem fet net”, llança de cop i volta. Especialment crític és en el camp econòmic i en la gestió de l’afer El Corte Inglés: “Durant tres anys no ens han explicat la veritat. Fa un mes vam saber que el centre comercial no venia també per culpa del nou impost sobre equipaments comercials”. Creu que la ciutat s’ha de reinventar i que caldria explotar la gastronomia, les fires, el passat tèxtil o el fet de ser la ciutat d’arribada del primer tren de la península.
Durant aquest mandat, el grup municipal del PP s’ha caracteritzat per no tenir pèls a la llengua en el debat sobre la immigració, després de la irrupció de Plataforma per Catalunya amb tres regidors. “No és tan complicat, el que s’ha de fer: cal més fermesa –cita Albiol-, més transparència i posar els autòctons dels barris on hi ha immigrants en el focus, perquè s’han sentit desatesos”. Així, acusa el govern d’inacció i recorda que una de les poques mesures aprovades pel govern municipal va ser a instàncies seves: l’obligació de dur almenys dos anys d’empadronament per ser beneficiari de les ajudes urgents. De fet, retreu al govern municipal un excés de zel envers la comunitat magrebina: “El govern té por a enfrontar-se a aquesta comunitat. I això no pot ser, se l’ha de tractar com a qualsevol altre col·lectiu”.
Aquest “desvergonyiment” en clau immigratòria permet pensar a José Manuel López de recuperar terreny electoral, trencant l’idli·li amb Plataforma dels 4.800 mataronins que van votar aquesta opció política el 2011. Amb tot, el PP tindrà serioses dificultats per anar més enllà dels 4.185 vots que va obtenir a les europees que la deixarien amb 3 o 4 regidors: la creixent força de Ciutadans farà difícil que el PP local pugui mantenir els 6.899 vots que treure a les municipals de fa tres anys.
Quin paper poden tenir 3 o 4 regidors del PP en el fragmentadíssim ajuntament que s’albira per l’endemà del 25 de maig de 2015? Els populars no beneficiaran en cap cas un govern amb presència de partits independentistes (CiU o ERC), però López obre la porta a evitar-ho. Un bipartit PSC-ICV (moderat en clau nacional) tolerat pel Partit Popular local?
