Van treure gairebé 2.200 vots a les eleccions europees a Mataró, superant a formacions com el PP al barri de Cerdanyola, en una campanya que aquí els va costar menys de 60 euros, segons recorden orgullosos.
Són el cercle local -així en diuen ells, en comptes d’agrupacions- de Podemos, nascut el passat mes de febrer, tot i que no es van presentar fins al 12 de juliol amb un acte amb Carlos Jiménez Villarejo. De fet, parlen amb la retòrica del moviment de Pablo Iglesias, usant expressions com “empoderar” els ciutadans, “polítics del poble”, “assemblea ciutadana” i idees com “portar la política dels despatxos al carrer”. Aprofiten a fons internet i les xarxes socials, on pengen les actes de les seves assemblees, un altre senyal d’identitat del moviment, per allò de demostrar el màxim de transparència que n’és una de les senyes.
Porten tot l’agost treballant, a reunió pràcticament diària. Somriuen en explicar-ho, com si estiguessin aconseguint fer fàcil allò que és molt difícil: mobilitzar la gent. Una mostra: aquest dijous dia 4 eren gairebé 200 a Les Esmandies escoltant Arcadi Oliveras, promotor del Procés Constituent junt amb Teresa Forcades que sembla que acabarà confluint precisament amb Podemos en l’àmbit català.
Ja han decidit presentar-se a les pròximes eleccions municipals. I en solitari. No hi haurà, doncs, un Guanyem Mataró ni res que s’hi assembli. “Serem molt respectuosos amb aquells partits amb qui ens assemblem, però no contemplem cap coalició electoral, concórrer a les eleccions amb un altre partit”, explica Montse Morón, auxiliar d’infermeria del barri de Cirera, provinent de diversos moviments socials però que diu haver-se activitat políticament amb el moviment 15-M -la PAH local o el moviment de les preferents de Laietana són altres elements que han ajudat a coadjuvar Podem a Mataró-. Junt amb ella Marc Giménez, antropòleg actualment a l’atur i portaveu oficial de la formació, i David Jordán són tres de les persones del nucli inicial de la formació.
El maig que ve es veuen amb almenys un regidor a l’Ajuntament -amb la participació de les anteriors municipals, del 53,21 per cent, només repetint els resultats de les europees ho tindrien pràcticament assegurat-, un edil que ha de lluitar per la defensa dels drets socials, tot allò que és públic: el transport públic, que creuen que és un “desastre” -volen recuperar la idea d’una estació central d’autobusos, aprovada al ple de l’Ajuntament a proposta de la CUP però mai executada-, la sanitat -”no deixarem que es faci cap més retallada ni als CAPs ni a l’Hospital de Mataró”, indiquen- o el servei públic de l’aigua, que denuncien que l’Ajuntament vol privatitzar. En relació a Aigües de Mataró, de fet, Podemos assegura també que l’Ajuntament que vol pagar amb diners d’Aigües de Mataró els costos que tindrà per la ciutat la Festa del Cel, uns 250.000 euros.
Entre els que poden témer més la seva presència -en privat ja en són conscients- hi ha precisament la CUP, que avant la lettre va saber llegir el creixent malestar polític molts anys enrere relligant-los amb l’ideari independentista. Abans, fins i tot, l’Alternativa Vecinal de Mataró, nucleada sobretot a Cerdanyola, ja va fer força forat al barri arran de la crisi de les zones blaves el 2003 i va tornar-se a presentar el 2007. Podrien sumar el miler de vots que històricament EUiA (per exemple el 1999) era capaç de treure a Cerdanyola. I fins i tot també alguns dels que, en aquest barri i també a Rocafonda, el 2011 es van deixar seduir pels cants de sirena xenòfobs de Mònica Lora.
Una nova formació, per tant, que donarà encara més dinamisme al futur consistori, tenint en compte que -a diferència d’aquestes candidatures anteriors de l’esquerra alternativa a la ciutat, a l’esquerra del PSC- en aquest parlem d’un moviment amb una gran implantació ja a Catalunya i a Espanya i una presència extraordinària als mitjans de comunicació, especialment aquells que els són afins com La Sexta.
Entre els seus possibles handicaps, la definició light en relació al debat sobiranista: es mostren a favor del Dret a Decidir però no es posicionen sobre la independència, com ICV.
