Acostumo a escriure en tercera persona però avui parlaré de mi i espero que l’exemple serveixi per a tots/totes els que llegiu setmanalment la columna: pels que treballeu i pels que no, perquè penso que l’índex d’atur és cosa de tothom.
Tot i que fa mes d’un any que vaig ser mare, mai vaig deixar de buscar alternatives laborals, em vaig quedar sense feina i al cap de poc va néixer en Dídac. Durant el període d’embaràs vaig conèixer molta gent amb la que hem mantingut contacte.
Recentment un conegut em preguntava si coneixia algú amb perfil comptable (era una persona que tot i tenir un gran bagatge feia poc que havia muntat la seva pròpia empresa), no vaig dubtar en posar-me en contacte amb una noia que havia fet les classes pre part amb mi, alguns pensareu que per què? Doncs la meva resposta és senzilla: I PER Què NO? Tots coneixem de tot, tots tenim una àmplia xarxa de contactes i que si no és en primera instància, el cosí d’un amic, o el germà d’una amiga pot ser el que busca alguna empresa.
A vegades un comentari que passa per alt pot ser una oportunitat per a algú altre, és aquí on errem, perquè de no estar oberts a tot, a escoltar activament, “avui per tu demà per mi” seria un exemple del que avui em refereixo.
Centrar-nos en nosaltres no és un error, però fer-ho només en nosaltres sí, a títol personal crec que obrir la ment i escoltar el que els altres diuen de forma activa és sempre una oportunitat de millora.La noia de la que us parlava abans avui m’ha dit que li han donat la feina, m’agraïa que hagués pensat en ella. L’empresari al cap d’una estona em deia que per fi havia trobat algú entre els milers i milers de cv’s que havia rebut.
Què vull dir amb això:Més del 80% d’ofertes no es publiquen, és el boca boca el qui mana aquí...No es tracta de recomanar, ni d’“endollar” ningú, simplement que no tot arriba a tothom i si ens arriba a nosaltres, per què no fer-ho extensiu?Molts pensareu que ser així no dóna garanties, però avui, després d’aquest moment sé que val la pena obrir la ment, escoltar els altres i “unir” les connexions que la vida ens ofereix… perquè així i només d’aquesta manera farem que un petit gest canviï la vida d’una persona i tan sols per això jo ja em sento satisfeta d’utilitzar la meva xarxa de contactes.Així doncs, aquesta columna va dedicada a aquesta gent, a la que escolta i a la que comparteix (no materialment sinó a la que no passa per alt el que per un altre pot ser una oportunitat i ho comparteix i deu minuts del seu temps en compartir-ho).¿Us plantegeu sortir de la crisi de la que tothom parla d’alguna altra manera que no sigui amb bones intencions?La riquesa, i avui no en tinc cap dubte, està en nosaltres mateixos, en el que ens envolta i en el que som capaços de compartir.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
