Comunicació no verbal

Olga Lorente. Psicòloga socio-laboral

És tant o més important COM es diuen les coses que pròpiament el què diem. No em refereixo al to de veu (que evidentment també compta) sinó a la nostra expressió. Molts dels recents estudis demostren que del que diem més d’un 60% ho diu el nostre cos.Com ja sabem els “gestos” signifiquen en molts països coses diferents, però saludar, demanar dues coses, el signe de la victòria... són expressions universals.

Primer de tot cal tenir present les distàncies, com defineix Pease hi ha 3 distàncies: una zona íntima, una personal i una social. Aquestes zones van des dels 50 cm als 3 metres.Cal ser especialment acurat en mantenir les zones segons la situació. S’ha de tenir present que ens comuniquem amb: actituds, moviments del cos, mans, ulls i l’expressió facial.

Per tant, en una entrevista laboral no ens podrem mantenir massa a prop de la persona que ens parla, hem de ser el màxim de formals possible, ja que d’aquesta manera defensarem professionalment la nostra candidatura. Per tant és ben certa aquella dita que diu “una mirada val més que mil paraules”.