Segur que et passa molt sovint que quan arribes a casa i deixes la bossa de ma, notes que l’esquena et fa mal després d’haver-la carregat durant molta estona.
Però moltes vegades no és tant el temps que l’hagis portat sinó el seu pes.
A mi abans em passava sempre. Normalment el que feia quan veia que ja pesava massa era buidar-la del tot a la taula de casa i fer neteja. No et pots ni imaginar el què havia arribat a sortir d’allà!! Coses que segur que moltes de vosaltres també carregueu….potser fins i tot ara mateix mentre llegiu això:
- Dos telèfons mòbils (el particular i el de la feina)
- Auriculars per escoltar música
- Un llibre per llegir camí de la feina
- El moneder, sempre ple de monedes, tiquets de compra passats, fotos, targetes de visita de restaurant i altres que no et deixen ni tancar-lo
- Targetes client de botigues a les que no vas
- Ampolles d’aigua (buides i plenes)
- Varis paquets començats de mocadors de paper
- Bolígrafs (2, 3 ,4 …) i una llibreteta per anotar coses
- Un mini necesser amb “kit de supervivència”: pastilles (molts cop caducades, tiretes de Disney fetes pols de tant de temps de dur-les allà dins, ...)
- Bossa de roba per dur la compra
- Objectes varis dels teus fills (aquest és un clàssic!)
- Alguna cosa per menjar, xiclets, caramels de menta,...
- Papers i embolcalls de coses que has menjat i no has pogut tirar enlloc perquè no trobaves papereres
- ... i una llista llarguissima de coses, proporcional al pes del bolso.
Després de buidar-lo i treure tot el que em sobrava, el seu pes reduïda considerablement i jo estava un dies la mar de còmoda....fins que al cap d’un temps me n’adonava que el tornava a dur massa carregat i..... torna a començar!
Al final, cansada de que periòdicament hagués de fer tota aquesta moguda i del mal d’esquena, vaig seure a pensar quina seria la millor manera d’evitar acumular coses sistemàticament.
Em vaig adonar que el problema era que duia coses que en algun moment havia necessitat i que després d’utilitzar-ho, no ho havia tornat a treure de la bossa i les continuava carregant.
Recordant un documental que havia vist d'en Killian Jornet, en què deia que quan sortia a la muntanya revisava molt el bé què posava a la motxilla per poder reduir qualsevol pes extra (molt important per l’activitat que ell fa), vaig pensar que el que necessitava era tenir clar què portava en cada moment, cosa que ara no tenia.
És per això que vaig idear aquest sistema: vaig deixar una caixeta a l’entrada de casa i cada dia, quan arribava a casa, treia tot el que portava a la bossa: el que encara era útil ho posava a la caixa i la resta (embolcalls, ampolles d’aigua buides, coses que havia comprat, etc...) ho guardava al seu lloc corresponent o ho llençava. Al matí tornava a posar a la bossa només el que creia que necessitaria aquell dia i llestos.
Pot semblar una ximpleria però d'aquesta manera vaig aconseguir no anar tan carregada ja que, en veure el que posava dins, evitava agafar coses que sabia que no faria servir en aquell dia. Per exemple: si havia d’anar a treballar amb cotxe, ja no agafava el llibre per llegir al tren ni els auriculars per escoltar música. Si no havia d'estar amb els nens, no agafava el mini-necesser i si era cap de setmana, treia el mòbil de la feina.
També vaig evitar que se m'oblidessin coses dins. Un cop vaig carregar durant un parell de dies una ampolla de xampú. Quan vaig arribar a casa em vaig oblidar que l'havia comprat i va estar dins de la bossa fins que el vaig necessitar!! Llavors vaig recordar que s’havia quedat al fons de la bossa.
En el meu afany de reduir encara més el pes, vaig dividir les targetes en dos targeters: un per a les imprescindibles (DNI, targeta de crèdit, carnet de conduir i CATSalut) i l'altre per a les targetes d'ús esporàdic (targeta client de diverses botigues, carnets de la biblioteca dels meus fills, targeta de mútua mèdica, etc ...) que només agafo quan les necessito.
També vaig tornar al costum d'utilitzar mocadors de roba, deixant de dur múltiples paquets de mocadors de paper començats. Per últim, vaig començar a fer servir una aplicació del mòbil per prendre notes i em vaig oblidar de la llibreta.
Fent totes aquestes coses em vaig adonar que tenia dues rutines: la de quan anava a treballar (quan inevitablement havia d’agafar més coses) i la de quan estava a casa o de cap de setmana, en que necessitava molt poques coses després de reduir-ho tot al mínim (mòbil, moneder, targeter, bossa de roba per a la compra i mocador de roba).
El resultat és que ara tinc dues bosses a la porta de casa, una més gran i una de mini i en funció del que he de fer, n’agafo una o l’altra. Porto just el que necessito en cada moment i ja no pateixo mals d’esquena.
Prova-ho i ja em diràs com t’ha anat!!
