Un dels errors que acabem comenten els que tenim fills i/o filles (sobretot quan són petits), és pensar que no poden fer segons quines coses i acabar-les fent nosaltres.
Maria Montessori, fou la pedagoga italiana que va desenvolupar el conegut mètode que porta el seu nom.
Aquest es basa en encoratjar l'espontaneïtat de l'infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d'un ambient espacialment preparat, que afavoreix el seu autodesenvolupament.
És a dir, que si els adults adaptem l’entorn a la mida i necessitats dels infants, aquests poden fer un munt de coses sols sense que nosaltres hi haguem d’intervenir.
En el món de l’ordre també podem aplicar aquest mètode. Fixeu-vos la quantitat de coses que poden fer els nens i nenes segons aquest mètode i en funció de la seva edat:
És evident que hi haurà coses que no els hi quedaran igual que a nosaltres, però la gràcia del tema és que no els critiquem, que els deixem fer i que només els anem guiant i ajudant. El realment important és que agafin l’hàbit de fer les coses, ja que a la llarga no ho veuran com una obligació imposada, sinó com a una feina més a fer a casa.
Què podem fer doncs per facilitar el màxim que col·laborin en les tasques d’ordenar?
- Limitar el nombre de coses que tenen. Al igual que a la resta de la casa, quantes menys coses tinguem més fàcil serà ordenar i netejar. Per tant, el primer de tot serà fer una “neteja” de joguines i contes (dues de les coses que més acumulen). Agrupeu totes les joguines en un sol lloc, que vegin que tenen moltes coses i que amb menys també s’ho poden passar bé. Que decideixin amb què es volen quedar i amb què no. Ajudeu-los a triar amb arguments com: “amb aquestes joguines ja no jugues perquè t’has fet gran” o “potser en tens masses, les podríem donar a algun nen que no en tingui tantes” o “amb aquestes no jugues mai. Les podríem dur a l’escola i allà hi podràs jugar amb els teus companys de classe”. Si la decisió surt d’ells, no hi haurà problemes a l’hora d’executar-la. Si treus tu les joguines i ells no ho saben, quan no les trobin s’enfadaran i la propera vegada que ho vulguis fer, no voldran desprendre’s de res.
Pel que fa als contes, us podeu quedar amb els que us demanen sempre a l’hora d’anar a dormir. Els altres pots preguntar a l’escola o a la biblioteca si els volen com a donació. O potser tens un familiars o veïns més petit que potser també estaran molt content de rebre’ls! Pensa que tot el que per tu ja és “vell”, per una persona que no ho ha vist mai és “nou”. Doncs imagina’t que contents que es posen els nens quan reben coses “noves”!
- Un cop tingueu decidit amb què us quedeu, organitzeu l’habitació de la manera més adaptada possible a l’edat de l’infant. Si teniu nens petits, no col·loqueu les coses a una alçada que no hi arribin perquè sinó, serà complicat que després de jugar puguin ordenar.
- Organitzeu les joguines per tipologies i en caixes: cotxes, nines, trencaclosques, fireta,...i etiqueteu cada caixa. Feu-ho també segons la seva edat: si ja saben llegir, podeu posar etiquetes amb el text del que hi ha dins i si encara no en saben, poseu etiquetes amb fotos o dibuixos. Així sempre sabran on han de deixar les coses a l’hora de recollir.
- Quan arriba el moment de recollir, els podeu ajudar i anar indicant on van les coses. Però no ho feu tot vosaltres! Que vagin agafant consciencia que allò que treuen després ho hauran de guardar al seu lloc.
- Deixa a la vista només alguna de les seves joguines, no totes. I cada cert temps, fes canvi de joguines. Com he dit abans, per ells seran coses noves i llavors els farà més il·lusió jugar-hi. I evitaràs el típic “ho trec tot i no jugo amb res”.
I no us sàpiga greu fer treballar els nens. Penseu que és molt important que siguin el màxim d'independents possible perquè en situacions inesperades tindran més recursos per actuar.
Espero que aquests consells us siguin d’ajuda a casa!!
