Un petó de puça. Un dels membres de la Comissió d’imatge de Les Santes m’ho va dir. “No et diré res, però et recordarà Kukuxumusu”. Un altre any han complert i no hem sabut res fins avui. He acabat de penjar la notícia i un dels primers comentaris també l’ha recordat. El cartell de Les Santes 2014, obra de Regina Puig, recorda a Kukuxumusu. El concepte de petó de puça va per aquí. Perquè precisament la paraula kukuxumusu vol dir petó de puça. Una absurditat conceptual convertida en marca. En marca potent. Més o menys el que planteja la dissenyadora gràfica mataronina. Un univers que, més que cartell, pot acabar sent una bona marca. Miraré d’explicar-me.
Primer de tot, aclariment. Ni sóc crític d’art ni n’exerceixo per molt que cada any, com fan tants, vetllo per opinar sobre el cartell de Santes. Sovint en Pere Pascual Pic –eminent ploma de la “competència”– diu que és injust i segurament paradigmàticament negatiu que a casa nostra només ens interessem en l’art amb la imatge de la Festa Major. No hi acabo d’estar d’acord. Per molt que ens hi disfressem, no és que de cop tots estiguem interessats en l’art i la crítica pictòrica. Ens duu a criticar un cartell el mateix ànim que a ingerir rom cremat la nit del 24. Res rellevant més enllà de la pròpia matriu festamajorenca de la cosa. Perquè la meitat dels que beuen rom cremat no els agrada la beguda. Com la majoria dels que opinem del cartell no en sabem, ni d’art ni de cartellisme. I Regina Puig avisava aquest vespre que no li agradava que tothom hi digués la seva.
Tornem al petó de puça. Aquest cartell-miscel·lània en què es juga amb l’humor i es converteix quasi en un pessebre de petits moments d’incorrecció i alegria. Puig ha jugat amb la quantitat a costa –i ella ho deu saber millor que ningú– de l’impacte. Ha anat a les desenes de grafismes buscant completar l’auca, anant al detall de cada situació, encabint totes aquelles reminiscències que a ella li evoca la Festa Major. Això li costa un punt de dispersió i ser una mica “menys cartell”. No és cap drama perquè el de Santes ho acostuma a ser poc, de cartell. És un cartell simpàtic, un punt calidoscòpic, detallista. És un cartell per descobrir. Una mena de 13 Rue del Percebe d’aquest pis de bojos que és la ciutat durant aquells dies. És en aquest sentit un cartell modern –la força del detall colorista contrastada amb el gris, negre i blanc és vehement– però fins i tot sent transgressor i punyent té un punt clàssic.
És cert, però, que aquest retrat que ha fet la Regina de les Santes que ella com a mataronina enèrgica ha conegut és un mosaic de petits moments i per tant ha defugit el macro per anar al micro. És una aposta que va en contra del que, potser, es podria esperar del seu perfil. És més dibuix que disseny. Tot i que això ho esmenarà de ben segur amb les anunciades aplicacions sobre samarreta i altres que –farà falta un miracle– ja s’ha dit que dependran del pressupost.
Jo no sé com deu ser un petó de puça. I espero que ben poca gent ho experimenti. Però sí que sé que aquest Kukuxumusu a la mataronina té visos de guanyar-se un públic perquè precisament neix amb vocació d’aplicar-se i fer marca. Els cartells que, conceptualment, han tingut més recorregut han estat aquells que podem assimilar més a una marca, a la força d’un emblema i l’energia d’un disseny. El cartell d’enguany tindrà molta força com a tot això. Sí, la tindrà. Quan tot el seu univers vagi creixent i surti del requadre propi del cartell. Llavors serà Kukuxumusu, esgotarem com a bojos les col·leccions d’elements amb els dibuixets i recordarem 2014 com l’any d’aquell cartell que ens agradava. Però això serà amb les aplicacions, crec. Més que ara amb el cartell. De moment no és Kukuxumusu. De moment és un petó de puça.
PD: M'agrada que faci l'exposició fotogràfica algú que ja les ha treballat, Les Santes. De la Xènia Sola en diré poc. És amiga, hem treballat junts i sé que ho farà bé. Molt bé. Si les feia bé pel Tot Mataró imagineu-vos que pot fer per tota la ciutat!
