La I Mostra de coreografies curtes es presenta el Dia Internacional de la Dansa
La mostra de coreografies dóna a conèixer als grups seleccionats en la primera convocatòria d’ajuts a la dansa del PMC
Tot i que estava previst que les portes del Monumental s’obrissin a 2/4 de sis, els espectadors no van poder entrar al teatre fins poc abans de les sis. Al rebedor els esperaven les alumnes de l’Aula de teatre, amb una coreografia de dansa contemporània que aturava els espectadors abans que decidissin buscar les seves butaques. Un cop tothom s’havia acomodat i abans que comencés l’espectacle dalt de l’escenari, la platea va convertir-se en l’autèntica pista de ball. Allà, les noies, van interpretar una nova coreografia d’allò més original, repartides entre el públic i jugant amb l’espai.
Presentació dels seleccionats
La Mostra de coreografies curtes va començar amb un projecte de videodansa. La coreografia de dansa moderna es va projectar en una pantalla, ja que les seves components, el grup Sol Ixent, es trobaven de viatge. Després va arribar el torn de les peces Ballant Mai no seràs ningú! d’Elena Carvajal i Marta Bustamante; i Amb Força, de Rosa Mateo, Patricia Garcia i Raquel Navarro. Dues coreografies de hip-hop que van demostrar que aquest també es un tipus de dansa complex i amb registres diversos entre si. La dansa contemporània va arribar de la mà de Pètals de vida, de la companyia En Moviment. Les quatre ballarines van fer un recorregut a través dels sentiments de la vida, en una coreografia acompanyada d’imatges d’escenes tendres i cuotidianes. Finalment, l’última creació va ser De genios y de locos…, també de Marta Bustamante. Una coreografia amb una estètica molt particular, amb aires andalusos i grans dosis de teatre i humor que va encantar als assistents.
Maria Rovira amb la seva companyia Trànsit va ser la encarregada de posar el punt i final a la tarda de dansa. La companyia va presentar tres peces: un duet, un solo de William Castro i una coreografia creada especialment per a l’ocasió i basada en l’improvitsació.
Tot plegat va ser una nova manera d’enfocar els actes del Dia de la Dansa. Si bé es veritat que es van veure treballs de qualitat i que van fer gaudir el públic, també cal dir que s’ha perdut aquell dia en què la dansa surt al carrer, es reparteix per diversos escenaris de la ciutat, i els ciutadans poden gaudir de la feina dels quadres de ball flamenc, els esbarts dansaires, o les acadèmies de ball de la ciutat quan surten a donar un volt pel centre de Mataró.