Si el Nadal silent és cada dia, un any nou silent és també cada dia.Qui dia passa, any empeny. Certament que veure el temps així no passa de ser un producte cultural. Les coordenades d’espai i temps ens tenen atrapats conceptualment per poder comprendre la nostra situació.
Però en aquestes coordenades l’ara no existeix, sinó un present continu, format per l’abans (amb la memòria) amb el després (les fantasies de desig). És més enllà d’aquestes coordenades on l’Ara es troba de forma presencial.
Si seguim aquesta reflexió, és una altra forma de veure i viure la vida sense treure res ni del dolor ni de la joia, però el patiment i la melangia poden ser superades. L’amor s’ha de concebre molt més enllà de la corporalitat emocional com dels sentiments del cor sense anul·lar-los. Un amor molt pregó, altruista i alliberador.
I així poder combatre, lluitar contra tota aquesta crisi antropològica, de valors, que la seva superfície manifesta és l’economia. L’economia és la base per a tota persona i societat que vulgui viure amb un xic de dignitat, respecte i benestar. Però no és suficient. Els anys anteriors de l’Estat del benestar va ofegar l’estat del ben-ésser.
Això ens hauria de portar a fer silenci. Fer la feina ben feta. Fer la feina amb dignitat. L’atenció a l’altre/a, al públic. Tant el que ven com el que compra. La confiança que tota institució, tant privada com estatal, s’ha de guanyar. La credibilitat és necessària per a treballar, comprar, vendre, negociar, fer pactes.
I aquest any nou silenciós pugui ajudar als poders familiars, socials, polítics, econòmics i religiosos a estar al servei del poble, de la persona. No a l’inrevés com ens està portant una crisi que no ha produït el poble. I que ens porta a un nou paradigma/model social o a una nova forma de viure, que s’està fent i no sabem com serà més endavant. El jovent té la seva gran tasca mirant al futur. Un bon any nou silenciós, fructuós, enriquidor, saludable per a tothom.
