Sorolls inútils de telèfons, programes incultes, converses insípides, temps perduts amb xerinola. I a l’arribada del vespre: tristesa, melangia. Un dia més, però no enriquit, o perdut. Nadal Silent o Silenciós recorda que el Silenci és vida. És paraula i és acció. Del silenci neixen les grans idees, no del soroll.
La vida vol el silenci. Nadal ens ho recorda. En la soledat d’una cova neix, es manifesta la profunditat de tot Esser Humà: La Dignitat. I en haver silenci va haver-hi cants, joia, bon sopar a la vora del foc i els àngels cantaven la Bona nova: Tot ésser humà té la seva pròpia dignitat. Dignitat que ha de ser respectada. Mai la llei pot insultar, degradar, ultratjar. I aquesta dignitat ha de viure’s amb llibertat interior.
La dignitat es contempla en el silenci per sobre o més enllà de les aparences. L’odi, l’agressivitat, la violència, la manca d’autocontrol, la cobdícia, l’orgull són sorolls interiors que no permeten fer silenci o escoltar-lo. En canvi, la pau, la quietud, la comprensió, l’estimació, el respecte, la reflexió, la meditació, la bona respiració permeten un espai interior que permet contemplar la profunditat de tot Esser Humà en silenci i sense paraules, perquè no és demostrable ni explicable. Sí que se’n pot parlar, però simbòlicament o metafòricament. Sempre és una explicació oberta. La poesia hi ajuda.
El silenci interior es pot viure en qualsevol lloc, però en el caminar pel desert cal oasis. Oasis que són els moments, llocs, converses i temps de trobar-se un amb si mateix/a. I això no cau del cel. Es busca. Però quanta por i angoixa sentim tant davant del silenci interior com de l’exterior. I no diguem pensant en la mort o vivint-la de prop.
Nadal silent ens recorda que el silenci és vida i no destorba en el créixer de tota persona sempre relacionada amb els altres. L’Ésser humà no està sol. Bon Nadal Silent on el Silenci interior s’imposi de tal forma que qualsevol soroll no el destorbi per bé que s’estigui dins una gran superfície o en el tragí dels carrers. Un espai mental sempre a preservar, a tenir-ne cura i sobretot, per poder viure dignament.
