La paraula Política ve del grec i vol dir “tot allò que es refereix a la ciutadania, al bé social”. Al meu entendre, la Política (en majúscula) ens pertoca a totes i tots, com ho hem manifestat i demostrat en la votació del diumenge anterior. Participació històrica. Civisme, respecte, dignitat i sobretot, en pau i serenor. I sense por. Característiques del tarannà català de pacte, de diàleg, de treball i no d’expansionisme o fagocitant les altres identitats.
La Política Catalana l’hem de fer al dia a dia. La de la feina ben feta i digna. En la solidaritat amb els altres. En la lluita contra la crisi, punta de l’iceberg. Però economia i poder van junts. Ens pertoca tenir la nostra clau de la nostra caixa. Per això, cal l’afirmació de la nostra identitat. Cap a un estat propi.
“No espanyolitzar-nos”, sinó conèixer el millor possible la nostra Història. On també hi entra la d’Hispània, i més tard, la de l’Estat d’Espanya o la de l’Estat Espanyol. No ser excloents. No una Història tergiversada o manipulada, sinó la que els historiadors de més prestigi, àdhuc estrangers, han investigat. Certament no la que es vol importar i expandir per tota la pell de brau des d’una ment tancada o expansionista.
Confiem que els partits polítics (dues pp en minúscula) agafin consciència que els interessos primordials i més importants són els de la Nació Catalana i no els privilegis de cada partit en particular. I tots haurien d’anar amb aquesta idea. El desprestigi, la manca de credibilitat, el poc contacte amb el poble, els discursos esquizofrènics porten a que al Poble no li interessi la politiqueria dels partits. Ara tenen tots ells, sense cap mena d’excepció, l’ocasió de viure, lluitar, pensar i sacrificar-se per la Política Catalana, és a dir, per al Poble Català. Estem en temps difícils. La punta de l’iceberg o els arbres que no tapin ni les profunditats de la muntanya de gel com la frondositat i formositat del bosc.
Hem votat. Ha sortit un mapa inesperat. Realista de les forces polítiques a Catalunya. Els entrellats (intríngulis), les estratègies, les calúmnies, les mentides, han aparegut al llarg de la campanya. Continuaran? La por no ens ha de dominar. La democràcia -el poder de la raó i no la dictadura- la raó del poder ha de governar, dirigir i manifestar-se. Quanta psicologia profunda s’ha mogut aquests dies i es continuarà movent.
Ens juguem la nostra pròpia AUTOESTIMA. Orgullosos de ser “CATALÀ/NA”. I lliure per dintre i amb igualtat de condicions exteriors per a dialogar amb l’altre sentiment interior, en algunes persones, de ser espanyol. La lluita per la igualtat identitària i jurídica: La veu i el clam d’un Poble, d’un País, d’una Nació.
