El 25 de Novembre serà un dia molt decisiu en la Història de Catalunya com va ser el dia 11 de setembre de 1714.
La batalla serà a les urnes: Votació pacífica. Consciència lliure de votar. No amenaçar, bàsicament de part dels “sado”. No tenir por a votar. L’odi surt quan s’han de desprendre d’una cosa que no és seva. Per això han posat dificultats als catalans i catalanes que viuen a l’estranger. Per què abusen del poder? Però tinguem molt clar una cosa en aquest dia que és únic en tres cents anys o en tres segles:
Aquesta vegada, es vota “sí” als partits polítics que en el seu programa volen una catalunya amb el dret a decidir (ciu, erc, icv, si, cup): recuperar allò que ja era nostre: la sobirania. Aquesta vegada hi ha l’obligació psicològica de votar. Aquesta vegada no hi ha el terme mig. Què s’ho facin!!!A més, aquesta vegada, també hi ha un líder: Artur Mas. I l’ataquen a base de bé, per què serà?Qui no vota, qui s’absté de votar està votant “no” al dret a decidir, a l’autodeterminació.No votar és estar al costat del PPC i C’s (Catalunya una província d’España) i PSC ens vol fer creure en el federalisme, malgrat el que diuen les 300 firmes dels intel·lectuals espanyols, és impossible per llei.
Aleshores, el qui pateix ara és aquell que vivint els dos sentiments CATALÀ/ESPANYOL ha de prendre una decisió. Un moment existencial molt important per a la seva vida. Va en busca de la pròpia identitat interior i pregona. Un pas a la maduresa, a la serenor i a la seva dignitat. Ha de decidir per mantenir una equilibració interior, projectada i viscuda a fora: dues nacions lliures.
No únicament una i l’altra sotmesa o anul·lada.
