Si no és contradictori sentir ser espanyol i català en l’interior, també pot haver un desequilibri quan una part predomina i anul·la l’altra. En aquest cas: el sado té poder, és fort i no té en compte la realitat, la dignitat de l’altre. Hi ha un maltractament. Quan aquest maltractament posa en joc la salut o l’equilibri. cal una forta decisió per salvar la salut mental. Tota relació interior, sana o malalta, té una repercussió a l’exterior, en la relació amb els altres.
El problema del que sent amb els dos sentiments emergeix quan la societat no vol aquest equilibri. Quan una nació espolia, denigra, anul·la, esclavitza l’altra nació, la que espolia no vol dialogar ni acceptar la diferència. Una relació de poder unilateral. No hi ha igualtat de diàleg. Per dialogar cal el mateix nivell de poder. Poder manifestat en lleis, institucions, carta magna.
Si aquest és el panorama de la societat civil catalana, la pregunta és: com pot viure el que té els dos sentiments? Per quin es pronuncia interiorment? Pel vencedor o pel vençut? O vol una igualtat per als dos? Per què el fort, no només no vol dialogar sinó que es fa l’indiferent, l’ignorant? La raó del poder que trontolla fa servir el discurs de la por, de les amenaces, de la imposició. I amb cinisme i ironia apel·la a la llei, a l’obediència. Una Constitució no votada per tothom (el 42% no va anar a votar i un 12% va dir no). També hi ha ‘massa silenciosa’.
El poder totalitari fa lectura restrictiva per no donar o atorgar la dignitat de la singularitat de l’altre. I obeir la llei esdevé el gran argument. Pot un poble obeir el vencedor, l’invasor, quan aquest, el vencedor, el fort, el sado, no escolta el vençut, el feble, el maso. El discurs de la por reflecteix el dubte, saber que no té raons. I no pot més que prendre la força, la imposició, la invasió. Atac verbal. Mentida. Calúmnia. No pot, ni esgrimeix cap argument de raonabilitat. Tot això genera una relació sadomasoquista desequilibrada, alterada i malaltissa.
Què farà o a qui votarà el que té els dos sentiments? Llibertat per a la nació o poble subjugat sense Estat Propi o continuar l’esclavitud? En aquesta votació no hi ha terme mig. No hi ha una tercera via, com es diu. És un engany real i fàctic. És un moment històric únic i pel moment irrepetible. Aquesta és la realitat.
