Un dels problemes en educar avui dia, sigui a casa o sigui a l’escola, és no treballar, elaborar la constància, la rutina, els rituals, els hàbits. Com aprendre a desaprendre, que també és una actitud. Però també, i com sempre, el que és cert: els exemples van per davant. Les paraules se les emporta el vent.Aixecar-se puntualment si no es veu, no es pot exigir. Arribar puntualment, qui no ho fa, no ho pot ensenyar. Deixar la casa amb ordre, qui no ho fa, no ho pot ensenyar.Ordre a la cambra, qui no ho ensenya de petit, difícil fer-ho quan és adolescent.Menjar de forma adequada, correcte i elegant, si no es veu, no s’aprèn.Qui no saluda, com pot ensenyar a saludar? Qui no es amable en el telèfon, com pot ensenyar a ser-ho? Qui no sap fer un crit en el temps oportú, com pot educar? Qui no diu adéu, bon dia o bona nit en entrar a casa, com pot exigir-ho?Qui no escolta o no deixa parlar l’altre, com pot demanar que l’escoltin?Qui crida en parlar, com pot demanar que no el cridin? Totes aquestes cosetes i moltíssimes més, que no són fàcils, demanen constància, exigència. Treballar-les fins arribar a ser un hàbit, un costum i aleshores viurem un valor educatiu.El valor és aquella qualitat (abans virtut) que es necessita per créixer equilibradament.L’ésser humà és un animal de costums...I amb la rutina, constància etc. deixarà de ser un Peter Pan o una Wendy. Rutina, ritus, hàbits, valors.
Jaume Patuel i Puig. Psicòleg-psicoterapeuta psicoanalista
Un dels problemes en educar avui dia, sigui a casa o sigui a l’escola, és no treballar, elaborar la constància, la rutina, els rituals, els hàbits. Com aprendre a desaprendre, que també és una actitud. Però també, i com sempre, el que és cert: els exemples van per davant. Les paraules se les emporta el vent.Aixecar-se puntualment si no es veu, no es pot exigir. Arribar puntualment, qui no ho fa, no ho pot ensenyar. Deixar la casa amb ordre, qui no ho fa, no ho pot ensenyar.Ordre a la cambra, qui no ho ensenya de petit, difícil fer-ho quan és adolescent.Menjar de forma adequada, correcte i elegant, si no es veu, no s’aprèn.Qui no saluda, com pot ensenyar a saludar? Qui no es amable en el telèfon, com pot ensenyar a ser-ho? Qui no sap fer un crit en el temps oportú, com pot educar? Qui no diu adéu, bon dia o bona nit en entrar a casa, com pot exigir-ho?Qui no escolta o no deixa parlar l’altre, com pot demanar que l’escoltin?Qui crida en parlar, com pot demanar que no el cridin? Totes aquestes cosetes i moltíssimes més, que no són fàcils, demanen constància, exigència. Treballar-les fins arribar a ser un hàbit, un costum i aleshores viurem un valor educatiu.El valor és aquella qualitat (abans virtut) que es necessita per créixer equilibradament.L’ésser humà és un animal de costums...I amb la rutina, constància etc. deixarà de ser un Peter Pan o una Wendy. 
