Al núm. 1504 comentava RIURE’S DE LA POR. I ara, en les circumstàncies que ens trobem, reals, però també molt emocionals o psíquiques, cal continuar lluitant contra la por. Recordem que la por és la pertorbació neguitosa de l’ànim davant un perill real com també imaginari i que passarà alguna cosa contrària a allò que una persona desitja.
I per poder lluitar, poso a la consideració de la persona lectora unes orientacions o indicacions que ens poden ajudar. Però sense oblidar mai que el més gran enemic que ens produeix por és a dins nostre. És a dir, som nosaltres mateixos. Aquest enemic té el nom de POR.La por a la incomoditat impedeix l’evolució.
La por a arriscar-se impedeix l’ocasió de vèncer.La por a la veritat ens condueix al món de les mentides.La por a perdre ens impedeix guanyar.La por a somriure impedeix la joia.La por a plorar impedeix obrir-se al propi cor.La por a penedir-se impedeix l’oportunitat d’intentar-ho.La por a la malaltia és la pròpia malaltia.La por a la maldat és la falta de confiança en la nostra creativitat.La por a morir impedeix que es visqui plenament.La por és el camí més directe a fer-se la víctima.
A més, la por ens fa ser molt fràgils i manipulables davant de persones sense escrúpols.I per això la pitjor consellera és la POR per fer o deixar de fer coses.
