Conta una història que un home treballava en una planta de congelats de peix. Un dia, acabant ja el seu horari de treball, va anar a un dels refrigeradors per a inspeccionar quelcom. Va tancar-se amb tanta mala sort que va quedar atrapat dins el congelador. Va donar cops forts a la porta, va cridar molt, però ningú el sentia. La porta tenia un gruix molt considerable. La majoria dels treballadors havien sortit per anar-se‘n, com és lògic, a casa.
Portava ja unes cinc hores al refrigerador i adonant-se que s’havia de morir. No tenia cap salvació. Però, de cop, la porta es va obrir. El guarda de seguretat va entrar i el va rescatar. Com és lògic, li van preguntar al guarda, com se li havia ocorregut obrir aquesta porta si no formava part de la seva rutina de treball!!!!
El guarda va explicar que feia més de trenta-cinc anys que treballava en aquella fàbrica. Hi havien passat centenars i centenars de treballadors. Cada dia entren i surten a quantitat, però ningú el saludava llevat d’aquesta persona: El saludava pel matí i s’acomiadava per la tarda. Els altres el tractaven com si no existís.Com és lògic i raonable, emocionalment o seguint el llenguatge del cor, el guarda de seguretat esperava sempre la salutació d’entrada: Hola o bon dia! i l’acomiadament: Adéu o fins demà. Aquell dia només havia rebut la salutació d’entrada i esperava la de la tarda. Havia rebut “Hola”, però no “Fins demà.” Aleshores, va pensar que alguna cosa li havia passat. No s’havia acomiadat i, per tant, encara era a dins. Havia d’estar en algun lloc de l’edifici. El va buscar i buscar fins que va adonar-se de la porta d’aquell refrigerador. I el va trobar.
Quan una persona es digna saludar en entrar i sortir del treball, o en altres llocs, qui rep aquesta salutació no es queda indiferent.
¿No ens passa el mateix quan entrem en una botiga o en sortim, quan arribem a una finestreta de qualsevol lloc, que la salutació pot tenir una resposta amable en lloc de ser “invisible”? El món de les emocions té la seva gran importància i no està renyada amb la dignitat humana i la professió.
