El TDAH és el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat. Les estadístiques diuen que hi ha més de 250.000 nens i nenes diagnosticats a l’Estat Espanyol; a més d’uns quants milions arreu del món occidental. Podem pensar, no dic que ho sigui, que és un bon negoci per a les indústries farmacèutiques. Primer s’ha fet el medicament i després s’ha buscat on i com aplicar-lo.
Per tant, és lògic que es qüestioni l’eficàcia d’un medicament així per resoldre “problemes” que no són patològics sinó “educatius”. Dit duna altra forma: Una resposta mèdica amb medicaments per a un problema educatiu quan el que cal és buscar els recursos de la pròpia persona i de l’ambient. Cal remetre’ns a autoritats de prestigi com un Juan Pundik o Fred Baughman quan diuen que el TDAH no existeix. O és un invent de la Psiquiatria. O un invent de la indústria farmacèutica. Tenen llibres publicats.
En resum, el medicament és perillós. Produeix addicció i a la llarga per a tota la vida. Pastilles per a tota la vida des de la infància? Cito la frase de Jorge Tizón, metge-psiquiatre-psicoanalista, professor de l’Institut de salut Mental Vidal i Barraquer de Barcelona: “Se sabe muy poco del desarrollo del sistema Nervioso Central de los niños, pero sí se sabe que se halla en contínua evolución, al menos hasta los 7 u 8 años.Después se enfrentará a la apoptosis (la mort celular programada) neuronal masiva de la adolescencia. Como para introducir crónicamente anfetaminas en ese cerebro del que sabemos tan poco, salvo su dinámica y plasticidad”.
M’he trobat aquella mare intuïtiva que em diu: ”Res de medicaments al meu fill. No me’n fio”. I tenia raó. Al nen no li va caldre cap mena d’amfetamina o metilfenidato. O com l’altra mare que em diu: “El nen hauria de prendre alguna cosa per estar quiet. Així “jo” estaria més tranquil·la en no moure’s tant”. Tampoc val caldre medicaments. La teràpia va ser suficient.
Les dificultats humanes no haurien de convertir-se en malalties mentals o patologies psíquiques i, per tant, tractades amb medicaments com a norma general i a la primera.
