Daniel Goleman és l’autor del llibre La intel·ligència emocional, (I.E.) publicat el 1993 i traduït a més de cinquanta llengües i que ha obligat a reflexionar sobre les emocions. I avui se’n parla molt, probablement massa. La I.E. no és més que anar progressant de forma madurativa d’acord a les etapes i, bàsicament, en l’interior on hi ha l’Homo Psychologicus. Doncs bé, la primera frase o cita que posa l’autor en el seu llibre és:“Qualsevol pot posar-se furiós... això és fàcil. Però posar-se furiós o enfadar-se amb la persona correcta, en la intensitat correcta, en el moment correcte, pel motiu correcte, i de forma correcta, això no és tan fàcil”.La frase és treta d’un filòsof de l’antiguitat, Aristòtil (384-322 a. Crist), del seu llibre: Ètica a Nicòmac o ètica nicomàquea. I ara, caldria no escriure res més i que el lector o la lectora es posi a reflexionar. ¿Què en fa del seu caràcter, del seu rancor, de la seva ira, del seu mal humor o de les seves emocions destructives en relacionar-se amb si mateix i amb les altres persones?Deixar-se anar, no costa res, és ben fàcil. I després. Perdó! Ho sento!, però el mal ja està fet. Però autocontrolar-se, respectar l’altre, això ja no ho és tant de fàcil. Costa. Demana esforç. I qui està disposat a fer-ho? I de forma especial a casa: muller i marit entre si. Pares amb els fills. Com a l’escola…Tant els nens com les nenes, els i les adolescents ho aprenen si ho veuen. Les paraules mouen, però els exemples arrosseguen.I com actuen alguns personatges públics: Calúmnia, mentida, desqualificació, maledicència, murmuracions, perjuris, insults, crits… tot això són exemples, no únicament paraules. Per cert, n’hi ha d’altres que manifesten aquest autodomini i respecte, que en cap moment no vol dir callar la veritat. El rancor o l’ira
Jaume Patuel i Puig. Psicòleg-psicoterapeuta psicoanalista.
Daniel Goleman és l’autor del llibre La intel·ligència emocional, (I.E.) publicat el 1993 i traduït a més de cinquanta llengües i que ha obligat a reflexionar sobre les emocions. I avui se’n parla molt, probablement massa. La I.E. no és més que anar progressant de forma madurativa d’acord a les etapes i, bàsicament, en l’interior on hi ha l’Homo Psychologicus. Doncs bé, la primera frase o cita que posa l’autor en el seu llibre és:“Qualsevol pot posar-se furiós... això és fàcil. Però posar-se furiós o enfadar-se amb la persona correcta, en la intensitat correcta, en el moment correcte, pel motiu correcte, i de forma correcta, això no és tan fàcil”.La frase és treta d’un filòsof de l’antiguitat, Aristòtil (384-322 a. Crist), del seu llibre: Ètica a Nicòmac o ètica nicomàquea. I ara, caldria no escriure res més i que el lector o la lectora es posi a reflexionar. ¿Què en fa del seu caràcter, del seu rancor, de la seva ira, del seu mal humor o de les seves emocions destructives en relacionar-se amb si mateix i amb les altres persones?Deixar-se anar, no costa res, és ben fàcil. I després. Perdó! Ho sento!, però el mal ja està fet. Però autocontrolar-se, respectar l’altre, això ja no ho és tant de fàcil. Costa. Demana esforç. I qui està disposat a fer-ho? I de forma especial a casa: muller i marit entre si. Pares amb els fills. Com a l’escola…Tant els nens com les nenes, els i les adolescents ho aprenen si ho veuen. Les paraules mouen, però els exemples arrosseguen.I com actuen alguns personatges públics: Calúmnia, mentida, desqualificació, maledicència, murmuracions, perjuris, insults, crits… tot això són exemples, no únicament paraules. Per cert, n’hi ha d’altres que manifesten aquest autodomini i respecte, que en cap moment no vol dir callar la veritat. 
