La paraula “adolescència” o “adolescent” no significa el qui li manca alguna cosa (adolecer) com s’ha interpretat al llarg d’un cert temps. Adolescència significa el subjecte humà que està creixent, que s’està fent, es desenvolupa. El seu jo es va enfortint. L’arrel és indoeuropea ”al-” nodrir, créixer. D’aquí el verb “alescere”: créixer. I “ad”, camí de.. Per tant, l’adolescència és una edat de creixement, de desenvolupament, de fer-se. De caminar cap... I el que ha crescut se li diu “adult”.Doncs bé, en dos números (1508 i 1509) junt amb dues fotos, de forma visual, podrem veure la diferència entre “un” i “una” adolescent. Certament, és una caricatura, però que ens obliga a reflexionar.M’atreveixo a afirmar que les dues visions són dins de l’adolescència. La conjunció no és fàcil. És conjugar oposats o coses contràries, inclús contradictòries. Per altra banda, l’adolescència és una edat que és pot tractar bé si hi ha mà esquerra.És una etapa de la vida que més que professors, psicòlegs, mestres que hi han de ser, cal la mà de pedagogs. Aquella persona que sense deixar de ser exigent, té una comprensió molt sensible, raonable. Connecta molt bé. I això ho pot sustentar un professor, un psicòleg o un mestre. I puc assegurar que n’hi ha i se’n troben. I de bons.Per altra banda, cal tenir en compte que parlo de l’adolescència que es troba dins la normalitat que en són un tant per cent molt elevat. Posem com números un 90% o 95%. És l’adolescència amb problemes, amb conflictes, amb dificultats. I això entra en qualsevol creixement. Una època que toca afermar-se, afirmar-se. D’aquí l’esperit de contradicció. Volen un món ideal, uns pares ideals, uns germans ideals, uns amics i amigues ideals. I no diguem el noiet o la noieta de qui s’enamoren: L’ideal perfecte. El somiat. Però ¡Quina patacada quan topen amb la realitat! La realitat fa madurar. No parlo d’aquesta adolescència problemàtica, conflictiva, difícil. Que també existeix i la premsa se’n fa, a vegades, massa ressò. I com sempre, hem de veure i comprendre: Cas per cas. Adolescència (1/3)
Jaume Patuel i Puig. Psicòleg-psicoterapeuta Psicoanalista
La paraula “adolescència” o “adolescent” no significa el qui li manca alguna cosa (adolecer) com s’ha interpretat al llarg d’un cert temps. Adolescència significa el subjecte humà que està creixent, que s’està fent, es desenvolupa. El seu jo es va enfortint. L’arrel és indoeuropea ”al-” nodrir, créixer. D’aquí el verb “alescere”: créixer. I “ad”, camí de.. Per tant, l’adolescència és una edat de creixement, de desenvolupament, de fer-se. De caminar cap... I el que ha crescut se li diu “adult”.Doncs bé, en dos números (1508 i 1509) junt amb dues fotos, de forma visual, podrem veure la diferència entre “un” i “una” adolescent. Certament, és una caricatura, però que ens obliga a reflexionar.M’atreveixo a afirmar que les dues visions són dins de l’adolescència. La conjunció no és fàcil. És conjugar oposats o coses contràries, inclús contradictòries. Per altra banda, l’adolescència és una edat que és pot tractar bé si hi ha mà esquerra.És una etapa de la vida que més que professors, psicòlegs, mestres que hi han de ser, cal la mà de pedagogs. Aquella persona que sense deixar de ser exigent, té una comprensió molt sensible, raonable. Connecta molt bé. I això ho pot sustentar un professor, un psicòleg o un mestre. I puc assegurar que n’hi ha i se’n troben. I de bons.Per altra banda, cal tenir en compte que parlo de l’adolescència que es troba dins la normalitat que en són un tant per cent molt elevat. Posem com números un 90% o 95%. És l’adolescència amb problemes, amb conflictes, amb dificultats. I això entra en qualsevol creixement. Una època que toca afermar-se, afirmar-se. D’aquí l’esperit de contradicció. Volen un món ideal, uns pares ideals, uns germans ideals, uns amics i amigues ideals. I no diguem el noiet o la noieta de qui s’enamoren: L’ideal perfecte. El somiat. Però ¡Quina patacada quan topen amb la realitat! La realitat fa madurar. No parlo d’aquesta adolescència problemàtica, conflictiva, difícil. Que també existeix i la premsa se’n fa, a vegades, massa ressò. I com sempre, hem de veure i comprendre: Cas per cas. 
