Fa quasi un mes que s’ha traduït al castellà un llibre que a França en pocs temps ha fet furor. Per setembre sortia amb uns 8000 exemplars i per desembre se n’havien fet més d’un milió. Ara suposo que s’haurà duplicat la quantitat. Un llibre d’unes 13 pàgines escrites per una persona de 93 anys, Stéphane Hessel. Fa una crida al jovent del segle XXI. Segle que és diferent del de la segona guerra mundial (1939-45) i de la revolució del maig del 68 del segle passat. Per als que tenen menys de 50 anys, això és història escrita. Ara és un altre moment històric. Per tant, les emocions juguen d’una altra forma. Certament, que no es pot fer ara el mateix que fa cinquanta anys. D’aquí una indiferència. Impotència. Contra això es rebel·la aquest nonagenari. Fa la crida a la indignació. Una indignació que sigui més forta que la por. Una indignació que sigui més forta que la indiferència. Una indignació que mogui el jovent a ser rebels, però d’altra forma que fa cinquanta anys. Rebels indignats. Per tant, una no-violència pacífica contra la situació actual. Lluitar per perdre: La por a la indiferència.La por al desamor.La por a la rigidesa.La por a la gelosia. La por al sexe.La por a la melangia.La por a l’arrogància.La por a la prepotència.I sobretot,Perdre la por a la por.Recordem que estem immersos en una societat alienant. Una societat on s’injecta la por. Es governa amb por. I les hecatombes naturals fan por (tsunami), però més por les hecatombes produïdes pels homes (centrals nuclears, les econòmiques). Indigneu-vos
Jaume Patuel i Puig. Psicòleg-psicoterapeuta psicoanalista.
Fa quasi un mes que s’ha traduït al castellà un llibre que a França en pocs temps ha fet furor. Per setembre sortia amb uns 8000 exemplars i per desembre se n’havien fet més d’un milió. Ara suposo que s’haurà duplicat la quantitat. Un llibre d’unes 13 pàgines escrites per una persona de 93 anys, Stéphane Hessel. Fa una crida al jovent del segle XXI. Segle que és diferent del de la segona guerra mundial (1939-45) i de la revolució del maig del 68 del segle passat. Per als que tenen menys de 50 anys, això és història escrita. Ara és un altre moment històric. Per tant, les emocions juguen d’una altra forma. Certament, que no es pot fer ara el mateix que fa cinquanta anys. D’aquí una indiferència. Impotència. Contra això es rebel·la aquest nonagenari. Fa la crida a la indignació. Una indignació que sigui més forta que la por. Una indignació que sigui més forta que la indiferència. Una indignació que mogui el jovent a ser rebels, però d’altra forma que fa cinquanta anys. Rebels indignats. Per tant, una no-violència pacífica contra la situació actual. Lluitar per perdre: La por a la indiferència.La por al desamor.La por a la rigidesa.La por a la gelosia. La por al sexe.La por a la melangia.La por a l’arrogància.La por a la prepotència.I sobretot,Perdre la por a la por.Recordem que estem immersos en una societat alienant. Una societat on s’injecta la por. Es governa amb por. I les hecatombes naturals fan por (tsunami), però més por les hecatombes produïdes pels homes (centrals nuclears, les econòmiques). 
