Tothom ha vist un aparell que posant una làmina o un full dibuixat queda projectada a la paret. Així funciona també la màquina del cinema o les diapositives. Aquest fenomen és la projecció. Posar a fora una cosa que està en un altre lloc: El projector. Doncs bé, en psicologia dinàmica hi ha un mecanisme de creixement, de defensa, i pot ser a vegades malaltís, que s’anomena projecció. Un mecanisme, això sí, inconscient. Aquest mecanisme psíquic és posar a fora els problemes, els conflictes, les dificultats que una persona té en el seu món emocional amagat o inconscient. El nadó fa servir aquest mecanisme com a defensa perquè la realitat és massa dura per a ell. Ha d’anar coneixent la realitat a poc a poc. Tot el que és bo, és d’ell. Tot el que és dolent, és a fora. Però a cada etapa psicològica cal que aquest mecanisme vagi disminuint per tal de viure i veure la realitat com és. Actualment, moltes persones el fan servir per no fer-se responsable dels seus propis conflictes. Pedagògicament és ajudar a fer entendre o comprendre que cadascú ha d’anar assumint els seus propis conflictes, les seves pròpies decisions amb les conseqüències dels seus actes. Ser-ne responsable. Quan aquesta responsabilitat es posa en els altres, fem una projecció.Qui té la culpa? L’altre, mai un mateixQui ha fet això malament? L’altre, jo no,.Qui ha dit això? L’altre, jo no.Això que pertany a una etapa infantil i que va perdent pes a mesura que un creix, si això es practica en altres edats, aquest mecanisme psicològic és malaltís, patològic. Indica que no hi ha una maduresa. Hom no és capaç d’assumir la seva pròpia vida o conflictes. Cal anar en compte amb aquest mecanisme defensiu que no faci ser responsable als altres, d’allò que no en són. I què fàcil es culpar els altres!!!!Ara bé, si un se n’adona i sap el que es fa, aleshores surt el mentider, el cínic, l’hipòcrita, el covard. La projecció
Jaume Patuel i Puig.Psicòleg-psicoterapeuta psicoanalista.
Tothom ha vist un aparell que posant una làmina o un full dibuixat queda projectada a la paret. Així funciona també la màquina del cinema o les diapositives. Aquest fenomen és la projecció. Posar a fora una cosa que està en un altre lloc: El projector. Doncs bé, en psicologia dinàmica hi ha un mecanisme de creixement, de defensa, i pot ser a vegades malaltís, que s’anomena projecció. Un mecanisme, això sí, inconscient. Aquest mecanisme psíquic és posar a fora els problemes, els conflictes, les dificultats que una persona té en el seu món emocional amagat o inconscient. El nadó fa servir aquest mecanisme com a defensa perquè la realitat és massa dura per a ell. Ha d’anar coneixent la realitat a poc a poc. Tot el que és bo, és d’ell. Tot el que és dolent, és a fora. Però a cada etapa psicològica cal que aquest mecanisme vagi disminuint per tal de viure i veure la realitat com és. Actualment, moltes persones el fan servir per no fer-se responsable dels seus propis conflictes. Pedagògicament és ajudar a fer entendre o comprendre que cadascú ha d’anar assumint els seus propis conflictes, les seves pròpies decisions amb les conseqüències dels seus actes. Ser-ne responsable. Quan aquesta responsabilitat es posa en els altres, fem una projecció.Qui té la culpa? L’altre, mai un mateixQui ha fet això malament? L’altre, jo no,.Qui ha dit això? L’altre, jo no.Això que pertany a una etapa infantil i que va perdent pes a mesura que un creix, si això es practica en altres edats, aquest mecanisme psicològic és malaltís, patològic. Indica que no hi ha una maduresa. Hom no és capaç d’assumir la seva pròpia vida o conflictes. Cal anar en compte amb aquest mecanisme defensiu que no faci ser responsable als altres, d’allò que no en són. I què fàcil es culpar els altres!!!!Ara bé, si un se n’adona i sap el que es fa, aleshores surt el mentider, el cínic, l’hipòcrita, el covard. 
