Tema d’actualitat: Hem de castigar o hem de donar premis? Dependrà què entenem per càstig. Què entenem per premi. Convé recordar algunes frases o pensaments:“Aquell que castiga estant enfadat imposa un càstig, aleshores no corregeix sinó que es venja”. I hem de pensar quantes vegades ens hem hagut de fer enrere després d’haver imposat un càstig perquè estàvem enfadats!! El principi és que tot càstig és per fer millorar o canviar. O l’altre pensament: “El càstig és, moltes vegades directament proporcional a l’orgull del qui castiga i indirectament proporcional o no proporcional a la falta comesa”. L’altre principi és no fer servir el càstig per venjar-nos.Fa poc temps un pare em deia, de forma molt encertada: “El càstig ha de ser ocasió d’aprenentatge”. Doncs bé, per altra banda, tot càstig com tot premi s’ha de pensar abans. No caure en les exageracions.Ara bé. Per una part, una vegada donada la paraula sobre el càstig o el premi s’ha de complir. Per altra part, els pares han de complir-ho per bé que algú no hi estigui d’acord. Però els dos l’han de portar a terme. Si no és així, no hi ha autoritat a casa. Els fills com les filles s’agafen pel costat que els interessa. Certament, en perjudici d’ells/elles sense saber-ho. És com voler caminar per un camí, una carretera on només hi una sola vorera... No dóna seguretat, confiança.Per tant, el càstig/premi són mitjans. No finalitats. I és càstig com és premi allò que els pares vulguin que ho sigui. No sempre han de ser coses materials. Els càstigs i premis
Jaume Patuel i Puig. Psicòleg-psicoterapeuta psicoanalista.
Tema d’actualitat: Hem de castigar o hem de donar premis? Dependrà què entenem per càstig. Què entenem per premi. Convé recordar algunes frases o pensaments:“Aquell que castiga estant enfadat imposa un càstig, aleshores no corregeix sinó que es venja”. I hem de pensar quantes vegades ens hem hagut de fer enrere després d’haver imposat un càstig perquè estàvem enfadats!! El principi és que tot càstig és per fer millorar o canviar. O l’altre pensament: “El càstig és, moltes vegades directament proporcional a l’orgull del qui castiga i indirectament proporcional o no proporcional a la falta comesa”. L’altre principi és no fer servir el càstig per venjar-nos.Fa poc temps un pare em deia, de forma molt encertada: “El càstig ha de ser ocasió d’aprenentatge”. Doncs bé, per altra banda, tot càstig com tot premi s’ha de pensar abans. No caure en les exageracions.Ara bé. Per una part, una vegada donada la paraula sobre el càstig o el premi s’ha de complir. Per altra part, els pares han de complir-ho per bé que algú no hi estigui d’acord. Però els dos l’han de portar a terme. Si no és així, no hi ha autoritat a casa. Els fills com les filles s’agafen pel costat que els interessa. Certament, en perjudici d’ells/elles sense saber-ho. És com voler caminar per un camí, una carretera on només hi una sola vorera... No dóna seguretat, confiança.Per tant, el càstig/premi són mitjans. No finalitats. I és càstig com és premi allò que els pares vulguin que ho sigui. No sempre han de ser coses materials. 
