A la columna del número de la revista 1468, parlava d’un llibre sobre guarderies i, ara en parlaré d’un altre, el títol del qual és LES MARES MAI S’EQUIVOQUEN. Es d’un famós pediatre psicòleg italià, Giovanni Bollea. Hi ha moltíssima experiència i observació dels nens i nenes.El títol no vol dir que les mares facin el que vulguin sense pensar, sinó que tinguin molt en compte les seves intuïcions que són molt més vàlides, moltes vegades, que les orientacions d’alguns llibres sobre el dormir, el donar el pit, agafar-lo, les hores de menjar, interpretar el plor, què vol dir quan es troba malament... I així ho fan moltes mares segures i confiades en les seves intuïcions. Altres mares com estan insegures s’agafen al llibre o a normes al peu de la lletra. Tot això no treu que una mare parli amb una altra mare, que són sempre les que tenen cura del nen. I l’encerten. Les experiències tant maternals com paternals són el punt de base per fer una bona educació de la fillada. Anar a la una mare i pare. Un canvi d’impressions amb el professional, si hi a confiança no va malament per a afermar les intuïcions. Sobretot i bàsicament, la relació emocional o afectiva és allò més important. Quantes mares m’ho han expressat que aquest lligam els ha anat bé a elles, però que hi ha un moment que han de permetre que la fillada se separi, que facin la seva vida, el seu camí. I en això també les mares són intel·ligents sobre el quan i el com. I a mesura que creix la fillada, el diàleg entre els pares es fa encara més indispensable per anar units i tant els fills com les filles siguin persones que se sentin segures de si mateixos per arribar a tenir autonomia. Les mares mai s’equivoquen
Jaume Patuel i Puig. Psicòleg-psicoterapeuta Psicoanalista
A la columna del número de la revista 1468, parlava d’un llibre sobre guarderies i, ara en parlaré d’un altre, el títol del qual és LES MARES MAI S’EQUIVOQUEN. Es d’un famós pediatre psicòleg italià, Giovanni Bollea. Hi ha moltíssima experiència i observació dels nens i nenes.El títol no vol dir que les mares facin el que vulguin sense pensar, sinó que tinguin molt en compte les seves intuïcions que són molt més vàlides, moltes vegades, que les orientacions d’alguns llibres sobre el dormir, el donar el pit, agafar-lo, les hores de menjar, interpretar el plor, què vol dir quan es troba malament... I així ho fan moltes mares segures i confiades en les seves intuïcions. Altres mares com estan insegures s’agafen al llibre o a normes al peu de la lletra. Tot això no treu que una mare parli amb una altra mare, que són sempre les que tenen cura del nen. I l’encerten. Les experiències tant maternals com paternals són el punt de base per fer una bona educació de la fillada. Anar a la una mare i pare. Un canvi d’impressions amb el professional, si hi a confiança no va malament per a afermar les intuïcions. Sobretot i bàsicament, la relació emocional o afectiva és allò més important. Quantes mares m’ho han expressat que aquest lligam els ha anat bé a elles, però que hi ha un moment que han de permetre que la fillada se separi, que facin la seva vida, el seu camí. I en això també les mares són intel·ligents sobre el quan i el com. I a mesura que creix la fillada, el diàleg entre els pares es fa encara més indispensable per anar units i tant els fills com les filles siguin persones que se sentin segures de si mateixos per arribar a tenir autonomia. 
