On són el cel i l’infern?

Qui continua parlant avui del cel i de l’infern als nens o què en pensen els grans?Certament que estan ben desbancats o no se’n parla. O no existeixen. És veritat? Han desaparegut?En psicologia dinàmica no fem servir aquestes paraules de cel o infern, però afirmem que hi són. Doncs bé, intentaré explicar-ho amb un conte, però aquesta vegada japonès. Un samurai, que és un guerrer cavaller aristòcrata al servei de senyors feudals per tal de guardar-los les terres, va anar a visitar al Mestre Zen (un home de vida interior profunda), abans d’anar a la guerra. Li va preguntar: Què és el cel i què és l’infern?El Mestre amb to enèrgic, li va dir: Per a gent armada com tu, no perdo ni un minut del meu temps per parlar-hi. Ja te’n pots anar. El guerrer es va sentir molt ofès i amb orgull, traient l’espasa, li va dir amb to rancuniós i altiu: Per aquesta manca de respecte, podria fer-vos matar ara mateix.El Mestre amb molta serenor li va respondre: Això és l’infern.El samurai no esperava aquesta resposta junt amb el to de serenor del mestre.Aleshores, el guerrer va recogitar (recapacitar) pel to de veu, la tranquil·litat com la serenor del Mestre. En forma pausada, va tornar a posar l’espasa a la beina i se’n va anar pensatiu, recogitant. El Mestre li digué: Això és el cel. No busquem el cel en el color blau. Ni l’infern en el foc de la terra. Tot és dins nostre. I molts no ho saben, i només ho veuen en els altres. I aleshores maten, castiguen, fan mal. Ho fan amb fets o amb paraules. I això genera una espiral de violència. A vegades, difícil d’aturar, inclús en el nostre interior: Set de venjança, rancúnia, odi, enveja... O tot el contrari. Actitud de cel o actitud infern: tot en el nostre interior.