El pont:un moment...

El proper cap de setmana serà una mica més llarg. És un bon parèntesi per saber-ne treure més profit d’allò normal. Profit que pot ser comprès de moltes formes. Des d’anar de viatge per relaxar-se fins a treballar més. Per això, qui treballa aquests dies, en farà uns altres de festa, si pot. O d’altres que viatgen, com a fruit del treball, poden treure moments de reflexió, silenci, relaxació i recuperar-se emocionalment del cansament, de l’estrès. Però avui dia cal afegir, i la psicologia pot donar pistes però no té solucions màgiques, són per totes aquelles persones que la situació personal o familiar ha canviat com a fruit de la crisi que el món pateix o millor dit, una part del món. Aleshores, sí que cal prendre decisions d’altra mena. De valor, de força, de coratge, de realisme per afrontar una situació que no s’esperava. Per tant, el ventall d’un pont té moltes cares. I no totes alegres i festives. I això ens porta a un valor que la psicologia positiva, com la transpersonal, emfatitzen i tenen en compte: la solidaritat. L’existència de l’altre en necessitats. L’ésser humà no pot créixer sense l’alteritat. Sense la relació amb el(s) altre(s). Això des del si matern. I quan neix el nadó està ja en relació amb l’altre. Certament, el nadó és el centre, un egoïsta, i cal enfortir-lo, fer-lo créixer...però ha d’anar superant ser el centre de tots els sistemes de relació amb els altres. El que se’n diu el rei de casa o la princesa de casa, que després poden ser els dèspotes de tots els altres, començant pels pares. Doncs bé, un pont, un temps de repòs, hauria de permetre reconsiderar els valors.  El pont o aquest temps de repòs s’hauria de poder tenir cada dia, uns minuts de silenci, per tal de retrobar-se cadascú amb si mateix i conèixer millor els seus valors reals i actuants. La paraula valor vol dir també: salut. Per tant, tot valor ha de ser saludable per al creixement de la pròpia vida i sinó no és saludable. I això ens ho confirma la psicologia positiva.