L’elefant i la falca..

Hi ha fantasies, i moltes vegades a nivell inconscient, que frenen a fer coses per bé que el cap creu que ho pot fer, però no ho fa.Quantes vegades aquestes fantasies són apreses de petits o adolescents i mai més s’han qüestionat: No puc, es diu. No podré, s’afirma. Una forma de comprendre aquesta situació és a través d’un conte. Certament que hi ha teories que ho expliquen, però a un nivell de conceptes. Els dos camins són vàlids. Anem, doncs, pel conte. “Un elefant, acabat de néixer, el van vendre a un circ. Al circ, el van lligar amb una corda a una falca, clavada al terra.L’elefant intentava tirar-la a terra o treure la falca amb la seva trompa. Trompa encara feble, tendra i no amb força. Ho va intentar diverses vegades, però no podia.I com no podia va creure que hauria d’estar lligat així tota la vida. Al final, s’hi va resignar. Ja no va lluitar més. En passar el temps i fer-se gran, no intentava derrivar la falca. El seu pensament era: No puc. Ho he intentat tantes vegades... I, lògicament, no feia res. I força ja en tenia, ja que feia exhibicions de força davant de tot el públic. Però quan el lligaven a la seva falca es tornava interiorment petit. Un dia, no sap com, va fer tota una estirada amb la trompa i va treure la falca del terra. Va quedar meravellat. No s’ho creia. Havia pogut treure aquella falta en un tancar i obrir d’ulls quan sempre creia que era impossible, fruit de la fantasia de la infantesa.Va sentir-se lliure, però no va voler fugir. Però es va trobar molt millor.Crec que en podem treure una lliçó força clara. Moltes fantasies, pors, pensaments negatius són fruit d’un passat o d’un moment de desànim o de manca d’autoestima. Cal saber analitzar-los o comprendre’ls a fi de no donar-los aquella importància que no tenen, sinó poden anar contra el propi jo o contra el benestar de cadascú.