Tots Sants i difunts...

Durant molt de segles, i encara avui dia, es veu i es viu la mort com un càstig de Déu. Les coses ja no van per aquests camins. La mort és un fenomen natural, biològic i del procés d’evolució de l’espècie humana. Ara bé, això no treu que certes morts en els moment inadequats, inesperats, imprevistos facin molt de mal tant a les persones que l’estimen com a les persones que l’admiren. A més, amb formes de mort: càncer, accident, drogues...Per tant una cosa no treu l’altra. La mort és necessària per a supervivència de l’espècie. Altra cosa, quan la mort individual no segueix el procés lògic de la ment humana. Per exemple, els fills haurien de morir després de la mort dels pares, no abans. I la realitat sabem ben bé que no és així.L’església sempre ha volgut, com en tantes altres religions, donar importància al fet de la mort. Per això hi ha tantes cerimònies o rituals que són fruit de cada època.Les circumstàncies avui dia han canviat moltíssim. Cal veure a Mataró mateix, el Tanatori. Quantes formes diferents de fer l’acomiadament a la persona que ha mort.Tothom ja no s’enterra a terra, sinó que també hi ha la incineració. Abans ni pensar-ho.No tothom fa una cerimònia depressiva o trista, sinó alegre i joiosa; la qual no nega els  sentiments de dolor. Podríem parlar de molt d’aspectes de la mort. Però el dia abans, celebrem la festa de Tots Sants: Las castanyada. Què vol dir? Les persones se salven. Gaudeixen del cel... i això per a tothom.Certament el cel i l’infern no són espais, no són llocs sinó estats d’ara i actual.Avui dia sabem que el cosmos –el món- s’explica d’una altra forma. El color blau del cel i el color roig de l’infern són estampes, no són realitat. La realitat estarà en funció de la consciència que cadascú de nosaltres visqui la seva vida. Per això tenim la festa de tots sants. Aquesta festa era per les persones que no posaven a l’altar sinó que havien portat una vida honesta, senzilla interiorment. Havien estat persones coherents... I el Gran Amor no condemna ningú. Però els nois i noies només pensen en la castanyada i panellets. Els temps canvien.