A Dios rogando y con el mazo dando...

Molta gent, amb bona fe, vol que Déu sigui com un mag. Ha d’intervenir sense que ell o ella facin cap esforç. Demanant-ho n’hi ha prou. No cal fer res. Un altre conte jasídic ens mostra com aquesta dita té sentit si es fan les dues coses. “Hi havia un home molt creient, però no massa savi per bé que ell es creia un gran savi.  Havia pujat en una barqueta, que pel seu mal estat, va començar a enfonsar-se abans de partir i a poc a poc.Ell va posar-se a pregar Déu: ”Déu meu, salva’m”. I al cap de poc temps arribava una llanxa per salvar-lo. Però ell, molt indignat, els digué: No em toqueu. Aneu-vos-en. Déu em salvarà. I la llanxa se’n va tornar.Ell continuava pregant. Però al cap de pocs temps, una altra llanxa va apropar-s’hi i va passar el mateix. Aneu-vos-en, Déu em salvarà. I la llanxa se’n va anar. A la tercera vegada, quan els bombers arribaven la barqueta estava quasi enfonsada i ell a punt d’ofegar-se. I també els va fer allunyar.Evidentment, va morir ofegat i va aparèixer davant Déu.Ell digué: Senyor, com és que no m’has volgut salvar quan jo t’estava pregant. On és la teva paraula i la teva eficàcia, el teu gran poder?.I Déu li va respondre: Ets ben beneit, o què. Has perdut les tres ocasions que jo he volgut salvar-te. Cada vegada has rebutjat i has fet allunyar la llanxa dels bombers”. Quantes ocasions perdem al llarg de la vida pensant que la sort o la fantasia ens en donarà una altra, i la que es té a mà no s’aprofita. Així podrem parlar una mica de la psicologia positiva al proper article.