Senzillesa contra orgull

Hem vist en els dos articles anteriors, com una gran estàtua d’or, societat o individualitat, però amb peus de fang, cau per l’orgull i la fragilitat. La lluita contra l’orgull és de sempre. Qui el conrea, el cultiva i les coses no li surten com ell o ella voldria. Qui lluita en contra a fi de trobar la serenor, la pau, la tranquil·litat i una bona relació social, cordial, amable i rica. Tot amb la finalitat de créixer, madurar i caminar en la felicitat, la qual no és cap meta sinó un tarannà. Una forma de ser i viure. Ara bé, a la nostra cultura fem servir moltes reflexions per dir què és l’orgull o la senzillesa. Al món Oriental ho fa més amb contes, llegendes. Un conte jasídic explica que: “En el curs d’un viatge, el Rabí Iehuda va saber que el Rabí Shimon feia el mateix camí, però en sentit oposat. Va baixar del seu carruatge i va anar al seu encontre.Quan el Rabí Shimon va saber que el Rabí Iehuda venia cap al seu encontre, va baixar del seu carruatge i va anar a trobar-lo. Es van saludar com a germans...Aleshores el Rabí Iehuda va dir:“Ara entenc el sentit de la dita popular: “Els homes poden retrobar-se entre ells, però no així les muntanyes”. Quan un home es considera senzillament un ésser humà, pur i simple i amb l’altre passa el mateix, es poden retrobar. Però si un es considera una altíssima muntanya i l’altre pensa el mateix, no es trobaran o retrobaran mai”.Fins aquí el petit conte. No crec que hi hagi d’afegir cap comentari. Com el somni del rei Nabucodonosor. El conte ens parla dels dos. No només d’un. Cada rabí va ser trobar-se amb si mateix a fi de trobar-se amb l’altre.