La Identitat

La identitat és la vivència de saber un qui és. Una sensació que ens acompanya tota la vida per bé que totes les cèl·lules del cos van canviant, així com les nostres idees i també els sentiments. Però hi ha una sensació de continuïtat. Aquí podríem indicar que probablement sigui això la identitat. Aleshores convé també pensar i reflexionar que la identitat no és quelcom que està fora de l’espai i temps. Les coordenades de l’espai i el temps ens calen, a fi de situar-nos per contemplar la nostra  identitat. La nostra identitat té un espai mental, sobretot. Però també la vivim en un lloc geogràfic que pot ser el d’origen o no.Aquí la diada de l’11 de setembre pot ser una bona ocasió d’aprofundir la pròpia identitat, tenint en compte totes les circumstàncies actuals, que vivim juntament amb un gran canvi històric, social, econòmic, polític i religiós.Aleshores la tolerància i el respecte han d’entrar en joc. Tolerància que és un respecte, al mateix temps, a la diferència. Diferència que es manifesta en costums... que d’aquí unes quantes dècades ja hauran canviat i n’hi haurà d’altres.Però sempre hi ha aquelles amb les quals ens identifiquem més perquè són les de casa nostra. Cal cultivar-les i dinamitzar-les. Així i tot, la identitat també va evolucionant, va transformant-se. No es perd sinó que canvia sense abandonar res d’allò après...I certament, aquí entra el camp de l’educació, de la formació, de la informació...La nostra identitat ha d’estar ben  arrelada, com el compàs –metàfora que explicaré en els propers articles-  a fi de moure’s amb maduresa, serenor i valentia.