Les emocions destructives...

El camp de batalla és l’educació de  l’autocontrol, el respecte a l’altre/a, la tolerància

Als articles 1305 i 1336 parlava de les emocions bàsiques negatives, destructives.Poso aquest títol a l’article d’avui perquè és el títol d’un llibre de Daniel Goleman, autor del llibre La intel·ligència emocional (molt venut i que se’n parla moltíssim. A més és tema d’actualitat) a fi de fer-nos-en càrrec i pensem que aquestes emocions no desapareixeran mai. Cada generació socialment les ha de treballar per treure’n profit de la seva energia en funció de les constructives o positives. D’aquí la importància i necessitat dels valors. Podríem fer al llarg d’un any, articles setmanals en EL TOT, només de crònica  negra. Abans El Caso. I no parlar de res més. La premsa escrita està plena de fets destructius. D’uns, se’n fa un gran ressò. Posem com exemple, el del Monstre d’Amstetten, Josef Fritzl. Però al mateix temps havia altres casos de “detenido por encerrar a su esposa 18 años”, però sense cap ressò. D’altres, de pares que havien amagat  els seus fills durant un cert temps o degollats o... i sense cap ressò. Per tant, el camp de batalla és l’educació de  l’autocontrol, el respecte a l’altre/a, la tolerància. On començar? Doncs bé, en el nostre metre quadrat on vivim. Allà on som i vivim. Però sempre començant per un/a mateix/a. Així i tot, recordem que les aparences enganyen. I els fets citats ho demostren. Persones de doble personalitat. Altres d’amables fora de casa i dèspotes a casa. I la por tenalla. La por frena. I moltes vegades no és tan fàcil denunciar, corregir. Hi ha molts factors. Cada cas és diferent i únic. Ara bé, si entre tots ens respectem, ens autocontrolem, aleshores, passarem unes bones vacances. Com també la prudència en el tracte amb persones desconegudes. Les aparences enganyen. Això no vol dir que haguem de desconfiar, sinó ser prudents. No diu el llibre de l’alliberament interior de la Bona Nova: “Sigueu prudents com els serpents i senzills com el coloms”?