Cèntims d’Euro...

El Periódico del 17 de desembre de l’any passat i  La Vanguaria del dia 14 de maig d’aquest any portaven com a títol: ALERTA AMB LES PROPINES i  LO QUE VALE UN EURO. A l’article 1171 vam parlar d’aquest problema. Però ara són els ministres, fa un cert temps, que en parlen.  Tant el de l’estat espanyol com el de l’estat francès. Suposo que als altres estats han fet i fan el mateix. És ben cert que la mentalització de l’ús de cèntims a la vida quotidiana, que no són  els cèntims de pesseta, sinó d’euro, no influenciarà en la inflació de la moneda. Però sí que la mentalització de l’ús de cèntims d’euro pot influir en l’economia casolana. Poc a molt segons les  circumstàncies. I les circumstàncies no són massa bones... En Solbes va parlar de les propines. Els comentaris se’l van menjar, però no deixava de tenir raó. A nivell estatal, res; però a nivell de butxaca casolana, sí.  El ministre d’economies francès ha dit el mateix.   Doncs bé, l’inconscient tan individual com col·lectiu continuen fent males jugades: Els cèntims no són cèntims de pesseta sinó d’euro. Per tant, cal fer càlculs i valorar la xavalla, la moneda menuda. Hom ha de poder  superar els complexos de vergonya, què diran, gasiveria. 60 cèntims d’euro són 100 pessetes. Per tant, “Al vici de demanar, hi ha la virtut de no donar”, diu una dita. Si en certs llocs, i en són masses, pugen tranquil·lament, un producte de 10 cèntims (16 pessetes) o arrodoneixen tot de cop un euro (és una  pujada de cinquanta o seixanta pessetes de cop), aleshores cal que la nostra  ment  ho processi  ràpidament. Com les propines de 50 cèntims (80 pessetes). I així s’anirà a una depesa raonable. Sinó a final de mes, són molts cèntims que formen un gruix de 30, 50 i àdhuc 100 euros. (Es a dir, entre 5000 pts i 16 mil)Ara vénen les vacances. Època de despeses. La ment l’hem de tenir lleugera i àgil a fi de saber reaccionar davant els cèntims d’euro.  Això no aturarà la inflació, però si una certa despesa no controlada de casa.