Hem anant parlant molt de les emocions, de certes lleis, de festes, de tot.El que ho mou tot és la paraula: presentació de llibres, discursos polítics i eclesiàstics, literaris i científics. Així com també les paraules generen la pau i la guerra. Creuament de paraules amb insults o elogis. I segons siguin les paraules hi haurà pau o guerra. La premsa escrita és un autèntic ressò de tot això. El lector com la lectora pot recordar el mes d’abril amb les paraules entre els membres d’un partit polític. Paraules de tota mena. I quina crispació amb les paraules al llarg de quatre anys de política.I quina crispació amb les paraules al llarg de molts anys en certes llars. Què vull indicar amb tot això?La paraula o el llenguatge, invent biològic que permet culturalitzar l’ésser humà que és incomplet, és a dir, s’ha de completar, és un instrument vàlid i necessari per al creixement. Això és una constatació d’un fet, una dada. No és res teòric ni especulatiu. Quantes frases o paraules destructives, negatives o d’altres de desqualificació marquen la vida d’un nen o una nena per a tota la vida. I de gran com un insult pot marcar una persona en el seu orgull i les reacciones poden ser molt negatives. Com també marquen les positives, les de lloança.Per tant, un treball emocional psíquic a través de la paraula, és a dir, una teràpia –ajut emocional- una anàlisi verbal del món de les fantasies, una expressió oral de les dificultats emocionals en un context o enquadrament específic fan canviar les persones interiorment, és a dir, a nivell emocional. Aquest canvi genera un creixement, una transformació mental, psíquica i amb una millora física, si cal. Moltes persones es pregunten si només parlant és explicar-se, expressar-se, és ampliar el camp de consciència, és anar més a fons d’un mateix. Es conèixer-se i comprendre’s. I així podem comprendre el fet que dos amics o dues amigues s’ho expliquen tot. Per què? Necessiten parlar a fons, dir-s’ho tot. I així, tant el cos com la ment funcionen adequadament. Es un nivell de canvi, de transformació. De teràpia.
El Dr. Sigmund Freud, fundador de la psicoanàlisi, en una conferència, pronunciada a la Universitat de Viena a l’any 1915, parlava de l’eixarm i del valor de la paraula. Deia així: “les paraules desperten sentiments i són el medi universal amb que els homes s’influeixen els uns als altres. Per això, nosaltres no menyspreem l’ús de les paraules en psicoteràpia.” (p. 156 del vol. XV de les obres de Freud. Amorrortu) Quantes persones es pregunten: “Em va bé parlar?”. Creu vostè que explicant les meves coses canviaré?.... Haig de recordar totes les coses ara que ja les tinc superades o amagades? Què passa? Resulta que la persona que creia superades o amagades o oblidades els problemes, les vivències, es posa a plorar, es queda bloquejada, s’enfada, s’irrita, aixeca el to de veu. Què vol dir tot això? Res de superada ni oblidada ni amagada la problemàtica Senzillament, aquell record oblidat, o la vivència amagada o el trauma ja superat continuen sent actius, dinàmics. Allò que es creia oblidat s’expressa a través del cos (mal de cap, gastritis, angoixes, ansietat, desànim....). També s’expressa en les relacions dificultoses amb els altres (crits, mal geni, manca de respecte, domini, submissió). També s’expressa amb un mateix emocionalment (descontent, agressiu, irascible, susceptible, malésser i d’altres). La teràpia no és de consell (se’ls sap de memòria), ni de voluntat (ha emprés la tasca d’imposar-se mil vegades, però es repeteix la història) ni de canviar de pensament (no pot amb ells) i d’altres coses que voldria i no pot. I aleshores les grans frases: Tothom va contra mi. Què desgraciat que sóc. Ningú em vol. No val la pena viure. Doncs bé, en aquests casos cal parlar-ne, expressar-se en un context adequat, amb confiança. Sabent que la persona que t’escolta no et jutja ni et condemna; senzillament t’escolta per ajudar-te a comprendre’t. Les paraules amplien el camp de consciència, el propi coneixement. En parlar un pot escoltar-se a si mateix d’una altra forma, totalment nova. Vèiem com les paraules poden servir canviar, per curar-se, per créixer, per madurar, per fer-se responsable. Dèiem parlar, no pas xerrar. Quantes paraules són buides, sense contingut, sense cap mena de compromís. Frases com aquestes: Diu i no fa. Diu i no compleix. Ni ell mateix es creu el que diu. O bé d’altres: Aquest té paraula. Te’l pots creure. Es home de paraula. És sincer en parlar. La paraula té un gran valor existencial, vital, emocional, psíquic. És una bona eina, instrument, per treballar problemes emocionals. Superar crisis. I la vida n’és plena d’aquestes experiències... Les paraules omplen les llacunes que un té. Completen la seva història en aquells buits de la seva vida. No tot està en el cap ni en el cor, però sí en el món inconscient o corporal. Per tant, parlar en un enquadrament tècnic és permetre que es puguin recuperar oblits, superar mals estats, clarificar males vivències i viure amb serenor i pau interiors.Certament que és diferent de la xerrada amb el metge, que també escolta, però escolta bàsicament els mals físics. Alleugerar els símptomes. D’aquí els medicaments. Per cert, quantes persones després no els prenen. Saben que haurien d’anar a una altra mena de persona a fi de ser escoltades també d’una altra forma. Per que`no s’hi va? Aquí rau la clau d’una de les dificultats serioses. No es vol tocar cap mena de problema. Perquè remoure allò que ja ha passat. Però que de fet no ha passat. És ben present, com indicava en l’article 1341. Les paraules porten a que una persona hagi de fer-se responsable de la seva pròpia vida. Assumir els fets i les seves conseqüències. Aquí també ens trobem amb un altre sentiment, que no agrada, el sentiment de culpa que reclama la responsabilitat. O com el perdó, que reclama, la comprensió, l’amor i la fortalesa d’esperit. Recordem el que diu Goethe:Una sola paraula és suficient per a destruir la felicitat dels homes. I també a l’inrevés: Pot construir la felicitat. O la frase de Burton: Una paraula fereix més profundament que una espasa. I també a l’inrevés, sana, guareix, cura.
