El conte de la capa...
Una persona de gran prestigi va ser convidada a un banquet d’una gran institució. Però en anar-hi en un carruatge va haver una forta tempesta i el seu carruatge es va tombar...
Estem parlant d’emocions. Els contes ajuden molt a comprendre-les, així com les aparences ens fan reaccionar malament en lloc de posar-nos a pensar i no deixar-nos emportar per elles. Doncs aquí un conte. El vaig sentir en una conferència. Lector/a podràs, amb la teva imaginació, completar-lo.PRIMERA PART.- Una persona de gran prestigi va ser convidada a un banquet d’una gran institució. Però en anar-hi en un carruatge va haver una forta tempesta i el seu carruatge es va tombar. Ell va caure, es va embrutat molt i va poder posar bé el mitjà de transport. Va arribar a la porta del palau de la Institució tot brut, ben brut.En trucar, el majordom no el va deixar entrar per bé que deia qui era. Com ell insistia, el majordom va anar a cridar el senyor del palau. Però en veure’l tan brut, no el va creure. El majordom el va fer fora. I santes pasqües....No va tenir altre remei que tornar a casa seva com havia arribat, ben brut.SEGONA PART.- I ara net i polit va tornar anar al Palau. Lluïa una gran capa i ben senyorial. Va trucar i el majordom en veure un senyor ben vestit, polit, el va deixar entrar de seguida. El senyor del Palau, de la Institució, el va rebre amb paraules meritòries i de lloança. TERCERA PART.- Al cap de poc temps tothom era a taula. Ell, com és lògic en ser el convidat principal, el van posar al cap de la taula. Ningú començava a menjar, per urbanitat, fins que el que presidia la taula, que en aquest cas era ell, ho fes. Però ell va agafar la punta de la seva capa i li deia: Apa! Menja. Que no t’agrada? Si és molt bo. I amb la capa feia molt de moviments a fi de prendre alguna cosa. Com és lògic la capa no menjava. Tothom astorat se’l mirava.QUARTA PART.- El senyor del palau en veure l’escena li va preguntar què passava. Aleshores el convidat sense pèls a la llengua, va dir: No em voleu a mi per qui sóc, sinó pel que aparento. Jo brut o net sóc el mateix. Abans brut ningú em volia ni m’escoltava. Ara net i amb la capa, sí. Per tant, dono de menjar a qui heu acceptat: A la capa i no a mi.La capa pot representar moltes coses: títols, diners, prestigi, poder, però no la persona.Cada lectora i lector poden fer moltes conclusions.
