Sense més...

Si pots mantenir el cap ben assenyat quan al teu voltant / Tothom el perd, fent que en siguis el responsable; / Si pots confiar en tu quan tots dubten de tu, / Deixant també espai per als seus dubtes; / Si pots esperar i no cansar-te de l’espera, / O no mentir encara que et menteixin, / O no odiar encara que t’odiïn, / Sense que et pugin els fums, ni parlar en to saberut; Si pots somiar —sense permetre que els somnis et dominin, / Si pots pensar —sense fer decisoris els teus pensaments. / Si pots enfrontar-te tant al Triomf com a la Catàstrofe / I tenir aquests dos impostors en la mateixa consideració; / Si pots suportar de sentir la veritat que has dit, / Tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis, / O pots contemplar, tot desfet, allò a què has dedicat la vida, / I rebaixar-te i bastir-ho de bell nou amb pobres mitjans: Si pots apilar tots els guanys / I jugar-te’ls tots a una sola carta, / I perdre, i tornar a començar de zero un altre cop / Sense remugar una paraula de tot allò que has perdut; / Si pots empènyer el cor, els nervis, els tendons / A servir-te, quan ja no són com eren abans, / I esperar, quan en tu hi queda ben poca cosa, / Llevat d’aquesta Voluntat que els diu: «Seguiu!» Si pots parlar amb molta gent i mantenir-te virtuós, / O passejar amb Reis i seguir tocant de peus a terra, / Si cap dels teus enemics o amics estimats poden ferir-te;/ Si tots compten amb tu, però ningú no pas massa; / Si pots omplir aquell minut imperdonable, / Amb seixanta segons dignes de ser recorreguts, / Teva és la Terra i tot el que ella té / I, encara molt més, fill meu, arribaràs a ser un Home.Aquest poema ha estat emmarcat en un quadre al menjador de moltes llars de Gran Bretanya, perquè els fills hi trobin un estímul per créixer i madurar amb èxit en el seu projecte de vida.