Perdonar
La capacitat de perdonar, no és fàcil, però moltes vegades és necessari per a l’equilibri interior
Acabo de publicar el Quòdlibet VI: Sentiment de culpa/perdó i Obrir el tercer ull. El dijous, 17 d’abril, es fa la presentació a la nostra llibreria Robafaves.En el capítol segon parlo d’aquest sentiment del perdó.Aquesta capacitat de perdonar, des del profund interior, no és fàcil però moltes vegades és necessari per a l’equilibri interior.Però no sempre es pot. Perdona qui pot, no qui vol.Certament no em refereixo a aquesta paraula que diem tan freqüentment “perdó”, quan vol dir: “excusi”. “No el volia molestar”. Perdonar no vol dir oblidar, no vol dir que no hi hagi justícia. La reacció primària, visceral, emotiva, és la venjança: La llei draconiana: Si tu me n’has matat deu, jo te’n mataré cent.O la llei del talió, que va ser un pas més de civilització: Dent per dent. Tu me’n mates un, jo tambéDesprés la llei més equilibrada, la justícia. No sempre justa, però llei.Però més enllà de la venjança, de la justícia (camuflant venjança) o de la justícia legal, hi ha una altra actitud. Actitud necessària per al conviure, per la pau: anar més enllà. Donar gratuïtament la pau, un do al que ha ofès. Fàcil? Difícil? L’explicació teòrica és fàcil, però la realitat dependrà de cada persona segons les seves possibilitats físiques i mentals com espirituals.Perdonar depèn de la gratuïtat de la vida interior de cada persona que ningú pot ni ha de jutjar. Hi entren moltes emocions conscients com inconscients.Ara bé, psíquicament, la capacitat de perdonar millora moltíssim la vida mental.És una dimensió que cada dia es considera més en el món de les teràpies. Perdonar demana tot un treball emocional i interior.
