Conte dels pous o la interioritat (1)

Aquest mes de març escau setmana santa coincidint amb l’equinocci de primavera. En alguns llocs, vacances de primavera. Com tantes vegades he comentat que la setmana santa és un terme vàlid per certes generacions o persones ja grans. Tríduum, més simplificat, per a algunes persones. I per a les generacions mitjana i jove, uns dies de vacances que comencen dijous a dilluns. Les agències de viatge ho organitzen molt bé. Així i tot, més que la psicologia religiosa, és la psicologia transpersonal que té alguna cosa a dir arran d’aquests fenòmens nous de religiositat, sectes, espiritualitat o interioritat. És més, una setmana on el fenomen religiós té un gran paper. I ha esdevingut, en alguns llocs, folklore. Tot això, en el meu parer, mereix un respecte.Tot i així, es pot explicar d’una altra forma i ho faré al llarg de quatre articles. Tot ésser humà té dues dimensiones vitals: una de necessitats, egocèntrica i, per tant, necessària. El desenvolupament de l’ego és vital, imprescindible sinó hi ha immaduresa, perversió o malalties emocionals. On entra tant el cos com la psique.Però, a més d’aquesta dimensió, n’hi ha una altra de gratuïta. No té efectes pràctics; com no té efectes pràctics, admirar la poesia, l’art o la música. Tothom té la capacitat de poder admirar gratuïtament aquesta dimensió de profunditat que dóna l’art, la música, la poesia. Són indicadors d’una altra dimensió, molt humana i profunda on entra l’ego descentrat. L’ego s’arrela a un altre centre. És com l’estàtua de Colom al port de Barcelona. El dit indica un lloc desconegut, que no és el monument. Sinó més enllà del dit. El dit indica la direcció a seguir, a descobrir. Fer d’exploradors. Agosarats a l’aventura. Doncs bé, la dimensió de gratuïtat en l’interior de l’ésser humà, no és pràctica, no dóna beneficis materials. És una dimensió d’embolcallar, d’emplenar l’interior, de viure una altra dimensió o un altre nivell de consciència: una vida humana amb qualitat.Per tal de comprendre-ho millor, ho faré a través d’un conte o ensenyança índia. És el conte dels pous.