Sentiments masculins i femenins

No plores noi, això és de noies!Quantes vegades alguns homes han deixat de manifestar alguns sentiments perquè culturalment no eren ben vistos. No facis això nena, que no ets un noi!Quantes vegades algunes dones han hagut de controlar-se per no anar contra els costums culturals. Per sort que aquesta diferència es va extingint. Com també això de la mitja taronja és un engany. És una il·lusió. Cada ser humà és una taronja completa. No li cal l’altra meitat. Això pot portar molts problemes. Cadascú té la seva part masculina i la seva part femenina.I plorar és d’homes.I tota feina és de dones. Però estem en el món de les emocions i sentiments.Els homes han d’acceptar que són també delicats, sensibles, tendres. Aquests sentiments han de poder expressar-los. No per això són “mariques”.Les dones han de poder acceptar que tenen temperament fort, dur, enèrgic, emprenedor. I no per això són “cavallots”. El conflicte entre allò masculí i femení, que tant té l’home com la dona, és quan no s’equilibra, es reprimeix. Però, el temps, l’experiència, la maduresa van imposant-se en aquest equilibri.Així es veu ja en moltes parelles joves. Però cal encara fer un gran esforç educatiu. I aquest esforç ha de ser més fort en la mentalitat masculina que encara no suporta que la dona sigui igual que l’home.De paraules i discursos n’hi ha molts, però de fets, no tants.